El barret d'en Puntes

En Pere Puntes, fabricant de balancins i veí de Barcelona, li agradava molt portar barret. Un bon dia passejant per les rambles es va aturar a mirar un aparador d'un barretaire de molt prestigi de la ciutat. Va quedar embadalit de veure aquell gran assortit de barrets.
-Entra Puntes!, que aquest gust encara te'l pots donar. va pensar. Un cop dintre de l'establiment, tants li van ensenyar que no sabia quin triar, i fixant-se en un de molt colorit i extremat que tenien apartat.
El dependent li va dir que aquell capell el tenien apartat perque havia sigut un encarrec que els hi havia fet i no li havien pasat a buscar, pero que si l'interesava ja li podien vendre. En Puntes no li va costar gaire de pensar-ho i el va comprar.
Amb el barret posat i molt content rambla avall s'en va anar, anava distret mirant per aquí i per allà, pero s'en va adonar que se li creuava gent per devant i per derrere donant-li certes empentes fent-lo anar d'aquí cap allà.
-Caram, sembla que vagi marejat, no se que pasa, no hi ha tanta gent per la rambla per sentir tantes batzegades.
De sobte va quedar estorat, una mà es va notar a la butxaca de l'abric, molt es va sofocar, va pensar: - Ja esta, ja m'han robat. Pero al anar-ho a mirar va treure de la butxaca dos carteres que no eren seves i a l'altre butxaca tres rellotges hi portava. Molt sofocat va pensar que ho havia d'anar a declarar. Va anar a la comisaria per justificar que ell no era responsable dels fets i que no hi tenia res a veure, la policia li va dir que tot era culpa del barret i que se'l tregues ja que els carteristes l'havien fet servir per incubrir els seus delictes i el van confondre amb un de la seva banda.
En Puntes cap a casa s'en va anar molt capficat, no deixant de pasar primer pel barretaire i pensant que un sense fer-hi res de vegades pot quedar ben fotut.

Maria Pilar (Valeria)