El Ball

La sala de ball s'albirava des del port perquè el seu nom no passava gens desapercebut, lletres grans i il·luminades, de colors vius i formes estrafolàries. Si tú me dices ven es veia des de tot arreu. No s'havia pogut triar un nom més apropiat per aquell saló. Quan travessaves el llindar ho deixaves tot a fora i una mà invisible et conduïa a la pista, enmig de la gent, diversa, estranya, propera. Homes àvids de conquesta, segurs dels seus encants, dones de malucs poderosos i pits exuberants, ulls entremaliats, tots amb el desig de trobar algú a qui tocar, a qui abraçar, a qui seduir... ballant frenèticament, tranquil·lament, al compàs de la música que sonava a cada moment: piano, saxo, trompetes, contrabaix, esplèndida harmonia per als sentits. Sensualitat a flor de pell.
Ella ho observava tot des de la cadira on s'havia assegut. Era la primera vegada que trepitjava aquell lloc que li havia recomanat un bon amic de la feina.
Tot d'una, algú li va posar la mà a l' esquena, suaument, i li va xiuxiuejar a l'oïda:

- Estàs molt sola, balles?

No va saber dir que no i en un moment ja era al bell mig de l' escenari, amb moltes altres parelles, gaudint de l'ambient de festa, del temps lliure, de ser una desconeguda entre desconeguts.
S'anaven apropant lentament, els cossos fregant-se, el desig als ulls, a les mans, a la boca, a l'entrecuix, i la resta del món molt lluny. Un home i una dona movent-se al ritme d'una melodia, d'un so que els embriagava, que embolcallava tots els sentits i els despertava, adormits tan sovint per la feixuguesa de la vida quotidiana. En canvi, allà, la lleugeresa planava pertot, se sentien volar, transportats a paradisos que creien perduts i que ara, segon a segon, recuperaven. Tant de bo que poguessin mantenir aquell isolament, aquell fantàstic aïllament, deturar el temps i esprémer fins al límit aquella sensació que tant s'assemblava a la felicitat i que, des de feia molt de temps, no sentia tan a prop.
L'olor dels perfums, la màgia dels peus, la mà a la cintura, pit contra pit, ulls clucs i com a cloenda, d' un roig encès, un clavell a la mà i un petó als llavis.