El ball

Divertit, sorprenent, exquisitament escrit i magnètic. Què més se li pot demanar a un relat? M'ha agradat molt i m'ha fet riure. Mil gràcies!

Vet aquí la verdadera historia !

Anna

Si els càstigs fossin de comentari
I la moneda de canvi fos en vers,
Potser no seria tan pervers
Deixar-lo sol enmig d'un calvari
De pits, cuixes i obscenitats d'humà.

I parlant d'hal·lopècies entre el desert,
On rau que hi hagi un cap en safata
I un altre en una bragueta que esclata
Cada cop que aquest relataire se'ns perd
Per aquestes platges de l'Empordà?

d.

...això vol dir que seguiré les teves passes i començaré amb el...

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!

I a plantar fills i a fornicar entre arbres... I així, ben solitari, gaudiré de la meva xicona a recer i m'imsersaran com a vós??

Ummm, té bona pinta, sí 'sinyor'!

I la propera? Les sessions de pintura? Els dibuixets em queden lluny, que només sé fer 'munigotes'...


d.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

He llegit amb gust el teu relat. He arribat al final i he tingut la clara certesa que em perdia alguna cosa.

"-Filla, demana la cabota del membre del Baptista!
Un error de comunicació féu la resta. Un membre de Joan, el cap, aparegué moments després a una safata."

La cabota, el cap, el membre...? fins que al final.... És clar! És això!... molt bona la broma i el joc de paraules. La narració no cal dir-ho, excel·lent!

Així doncs he passat de "qui riu l'últim no ha entès l'acudit" a "qui riu l'últim riu millor".

Estic llegint la teva "integral" primer ho feia desordenadament però ara m'he imposat una mica d'ordre. M'agrada molt com condueixes les històries, curosament detallades sense trencar mai el ritme i com les enriqueixes amb petits detalls, subtils, plens d'ironia.

Una abraçada, et seguiré llegint.

el sexe viril, si no, el conte no tindria gràcia. M'agraden molt les versions lliures de la Biblia, ja n'hi ha prou de considerar-la un llibre sagrat, és un llibre importantissim d'història i prou. Aquesta nit em passa com quan li vaig comentar a la Brideshead, que la meva filleta no es vol adormir. Tinc temps de llegir un conte i comentar-lo abans d'entrar a veure-la. La calmo i torno a sortir. Normalment funciona amb dos o tres cops que entri. Si no et sap greu, te n'aniré fent cinc cèntims a mida que et comento.

COMENT

Caram! Quin error de comunicació més inoportú! O no: perquè l'altra alternativa...

Un relat curiós i ben trobat. Una visió irònica i particular d'un passatge de la història que ens ha tocat aprendre.

M'ha agradat. M'ha fet somriure. Res més a dir. Potser tot just afegir, que fins i tot m'ha semblat percebre la fregadissa, malgrat que gairebé imperceptible, dels vels en caure a terra.

Salut!

LLIBRE

d'entrada, t'haig de dir que aquesta versió del tema bíblic o evangèlic del ball de Salomè davant la impassibilitat d'un sant Joan, segons O. Wilde d'allò més light o gay, em sembla millor que la que se'ns ha donat fins ara.

El relat és curt, ben estructurat i a més amb la ironia i l'humor que et caracteritzen.

Molt bé.

D'altra banda, rnbonet, aquesta setmana i la que vindrà tinc tanta feina que crec que no em serà possible comentar-te res més, cosa que, d'altra banda, no crec que et serveixi per a res, ja que hi ha un munt de persones que t'ho faran millor que jo. De tota manera, després de Setmana Santa, prometo comentar-te escrits.

Un petonàs.

aquesta versió sembla més creïble, o més humana...