ego

Recordo tants de somriures... Recordo tanta felicitat... On es tot això ara?
On han anat els bons moments? On sóc jo ara?


Em sento sola, però tampoc veig la necessitat de relacionar-me amb altre gent més que amb la que conec, la que em fa feliç... a cops.

On són aquells dies on l'alegria brotava per dins meu com si fós el component més important de la meva vida? On són aquelles mirades còmplices que ho deien tot i que ara no diuen res?

On és tot el món? No veig a ningú, només em veig a mi, caminant sobre els núvols del meu camí de fantasia on res més que jo existeix... serà que som egocèntica? O simplement potser que no veig més enllà del que de veritat m'importa, el meu present, per a poder viure el meu futur.