ego

Un relat de: Marteta
Recordo tants de somriures... Recordo tanta felicitat... On es tot això ara?
On han anat els bons moments? On sóc jo ara?


Em sento sola, però tampoc veig la necessitat de relacionar-me amb altre gent més que amb la que conec, la que em fa feliç... a cops.

On són aquells dies on l'alegria brotava per dins meu com si fós el component més important de la meva vida? On són aquelles mirades còmplices que ho deien tot i que ara no diuen res?

On és tot el món? No veig a ningú, només em veig a mi, caminant sobre els núvols del meu camí de fantasia on res més que jo existeix... serà que som egocèntica? O simplement potser que no veig més enllà del que de veritat m'importa, el meu present, per a poder viure el meu futur.

Comentaris

  • Deixa el record[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-10-2012 | Valoració: 9

    Records bons però que no tanquen cap porta a viure de nous. Obre portes i....

  • Un ego que no ressona[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-10-2012 | Valoració: 10

    Estàs en un moment d'ànim baix. I prou. Estàs fent, però, les passes necessàries per a sortir d'aquest espai on no ressona res. Estàs escrivint de tu mateixa, parlant d'allò que et preocupa, obrint la porta de la teva intimitat personal. Aquest esforç d'obertura donarà els seus fruits, ja ho veuràs. Escriure el dolor que ens acompanya és una teràpia fantàstica. I encara que sembli que no serveix per a res, paciència i ja veuràs com te'n surts. Això sí, paciència i no gaire pressa. Escriu, d'acord? Aquí tens un lector i una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156868 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96