Ecclesia, ecclesia mea, culpa, culpa mea

Un relat de: lluisba

Vivim temps convulsos. Als laïcistes se'ns acusa de promoure una "onada" que deuen entendre com un "tsunami". Sempre penso -i mai no faig- que aquella gent que escrivim, hem d'escriure sobre la realitat. Sobre allò que passa avui. De manera que ara mateix, avui, ho intento.

M'esgarrifo sovint veient què diuen els catòlics: no tan sols es manifesten pel carrers (els carrers on també fan processons marianes amb permís de les autoritats, àdhuc socialistes) sinó que també pretenen imposar coses que ja no s'haurien d'imposar. M'esgarrifo perquè jo -que humilment vaig llegir Marx, Hegel, l'escola de Frankfurt, Freud, i sobretot Nietszche- tenia clar que Déu, i els altres déus, havien mort. I que la humanitat vivia lliure, feliç, completa, democràtica, igualitària, humana. Sobretot feliç, puix el sentiment de viure sense déus és la felicitat absoluta dels cossos i les ments.

Però a vegades m'espanto. Recordo Giordano Bruno, monjo, cremat a la plaça pública per discutir algun petit dogma. Monsenor Rouco i Monsenor Carles, i el bisbe barceloní d'ara que no sé quin nom du -i de fet se me'n fot-, el tornarien a cremar. L'església reivindica la llibertat religiosa quan tem perdre privilegis. Però la nega quan se sent hegemònica.

Llavors miro. "Ecclesia" vol dir "assemblea". És l'assemblea dels cristians. Perfecte. Un grup de gent que té interessos i creences compartides i afins. Exactament igual que una associació en defensa dels animals. Mereixen el mateix tracte públic d'un estat que en la seva Constitució es defineix -no ho oblidem pas- aconfessional. Però no mereixen el tracte de privilegi immoral i vergonós que els donem ara. Després diuen que Europa ha de reconèixer els valors cristians que l'han fundada. I ara sí que em parteixo de riure. Europa existeix gràcies a la derrota del cristianisme. Els nostres valors són el resultat d'una llarga lluita contra l'obscurantisme cristià. Què collons va aportar el cristianisme a Europa? En el pensament, la foscor. La negació dels clàssics. En la moral, la hipocresia. En la política, la Santa Inquisició. Vet aquí les aportacions cristianes.

Europa s'ha construït justament contra Crist: i en aquesta victòria, tots els màrtirs són de la mateixa banda. Potser Crist va morir una vegada, però els laics hem pagat cent mil vegades amb la mort. La raó, la ciència, la tolerància, la llibertat... han costat milers de morts.

Només demano: que les associacions de catòlics (esglésies) siguin considerades com les associacions en defensa dels animals, contra els cultius transgènics, a favor de l'Amazones. I em permeto dir, encara, que qualsevol d'aquestes associacions em semblen èticament superiors a les cristianes. Però això és una cosa personal. Igual que creure en un déu.

Comentaris

  • Un text que entronca[Ofensiu]
    maitetxu | 19-08-2008 | Valoració: 10

    "divinament" amb el que comentes del jeremías sobre el catolicisme. hem de conseguir una societat civil laica. Felicitats i laïsicsme!

  • Fins i tot la Unió Europea[Ofensiu]
    franz appa | 06-06-2008

    Aquesta Unió de mercaders, coms e sol dir, et dóna la raó, i està empaitant l'Estat espanyol pels tractes privilegiats que dóna a l'Esgésia Catòlica, absolutament fora de les normes europees, anticonstitucionals, o preconstitucionals, tant se me'n dóna.
    Més raó que un sant, tens... Fins i tot els sants dels altars catòlics te la donarien... bé, potser no tots, algun com San Josemaria Escrivà potser no.
    Salut!
    franz

  • manel | 03-06-2008

    Hola Lluisba
    Estem d'acord en què els qui escrivim (jo potser ho ampliaria a l'artista en general) hem de reflectir la realitat que ens envolta, i això inclou la crítica ferotge a la intolerància i a la imposició d'idees i valors per part de qualsevol altra persona o grup de persones.
    També penso que més que una gran onada d'imposició cristiana estem davant una gran onada de conservadorisme que es recolza en els valors tradicionals de l'església, i aquesta ho aprofita per reivindicar-los, davant l'evident manca de clients que pateix.
    Però també penso, i sense ànim de polèmica, que aquesta actitud tan radicalment negativa davant tot el que envolta el catolicisme no es positiva, tot i que l'entenc, veient tot el que són capaços de fer (i que han fet).
    Sóc catòlic "per força", perquè em van batejar, però no sóc creient i renego fermament davant la hipocresia que regna en l'oficialisme catòlic.
    Però també sé d'exemples admirables, gent que ha voltat per racons de tot el món per donar un cop de mà a llocs on domina la misèria i la gana, i ho han fet gràcies a entitats vinculades molt directament al catolicisme.
    I penso a vegades amb la meva mare, una dona que va viure les misèries de la postguerra, que amb prou feines va poder anar a escola, que li picaven els dits quan parlava en català. Creu en déu, i és francament una bona persona. Però el que és més important, després del que ha hagut de viure amb els seus quatre fills, me n'he adonat que és molt més tolerant que d'altres que en fan bandera.
    Repeteixo, sense cap ànim de polèmica, i que quedi clar que subscric pràcticament tot el que dius.
    I encantat d'haver-te conegut personalment. A veure si et pots escapar per Girona.

  • Justament.[Ofensiu]
    M.Salles | 03-06-2008 | Valoració: 10

    Fa temps, a l''escola algun professor em es va ensenyar una mica d'història... i des de llavors jo, que ja començava a ser descreguda, per poc que vaig analitzar, vaig deixar de creure del tot..
    Jo no entenc com encara podem posar una creu a la casella de donar 0.7 % com a suport a l'església catòlica.
    No som interculturals, multiculturals?
    Per què no hi ha també suport a l'islam, l'església evangèlica o els de la cienciologia?
    I seguint el teu argument... ja que és una "assemblea" per què no hi ha la casella de donar a greenpeace, o, posem per cas... l'associació de relataires? Hi hauria alguna diferència?

l´Autor

Foto de perfil de lluisba

lluisba

77 Relats

390 Comentaris

95505 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El novembre del 2006 em vaig estrenar a Relats en català. No sóc gaire constant ni gaire assidu. Llegeixo, comento una mica. Miro el fòrum de tant en tant, però n'entenc ni un borrall. Intento fer contes de por (o d'inquietud, que diuen), algun poema improvisat...

Pel novembre de 2008, però, junt amb d'altres companyes i companys, vam iniciar un blog on ara hi poso els meus textos. A RC hi entro i miro, i molt ocasionalment demano penjar alguna cosa.

El nostre blog (per si vols) és:
http://riellblvd.blogspot.com/