D'un gris tirant a negre.

És cert que n'hi ha. Tot ell era tan gris, que es va espesseïr fins a ennegrir-se. Vida trista, mort trista, final absurdament provocat per una vida de no-res.
Lleuger i profund a l'hora.

existeixen els dies així...perquè no tot han de ser grans històries: unes que comencen malament i acaben amb un petó, unes altres que comencen de cine i acaben tots amb un bassal de sang...
Aquest escrit és lineal, és incípit perquè ha de ser de color gris, ple dels pensaments de qualsevol persona amb un estat d'ànim així.I qui no ha tingut la sensació de viure un dia amb b/n???
Una mort trista si...puyet...(com sempre dic..).
El color plasmat en un text amb tipografia negra i plena de tedi...
Arreveure!
Perunforat

En poques línies, amb detalls ben definits i amb una frase final perfecta, has enllestit un relat magnífic.
Si de cas, un poc més d'ironia, de 'mala llet'... no li anirien malament.
Salut i rebolica, xicon!

una mirada freda

no facis cas de Roarscach, que esta molt bé l'escrit.

Hauriem de ser més atrevits a la vida, perque ja es veu que és curta i no sabem quan ens la fotrem de morros amb el propi estat d'anim o les nostres pors al fracàs. No hi ha pitjor fracàs que el no haver-ho intentat.
Ànim i per molts escrits.

un relat rodó, peró falta un 5% de malícia.

Roarscach

Toni, el que més m'ha agradat d'aquest relat és la frase final que diu: s'entrebancà amb el seu propi estat d'ànim.

Això és una cosa que malauradament ens passa a molts i massa sovint. Aquesta frase diu moltes coses en molt poques paraules. Per això et felicito per la teva saviesa.

... Que m'ha deixat col·locat una bona estona. Hauria de ser il·legal no exprémer al màxim el que la vida o Déu han posat al nostre abast. Molt bé, i d'acord amb el tema "canvi d'estil" del comentari anterior.

Mostra un canvi d'estil respecte a altres relats que havia llegit. Un relat curt amb molt contingut. Ben fet Toni!