d'un extrem a l'altre dins un mateix món

Tot és tal i com jo sempre ho he volgut. No ho sé, de vegades penso que ho tinc tot, i d'altres que no tinc res. Miro enrera. M'espanta el meu passat. Com qui diu, sóc nova en aquesta vida, però he passat el suficient com per a atrevir-me a opinar sobre ella. És complicada. De fet, aquesta frase s'utilitza sovint com a excusa. Com si dient això se sulocionés tot… i no és aixi. No és així en absolut. No crec que sigui complicada, la vida. Crec que som nosaltres els que ens la compliquem. A la vida hi ha temps per tot, i sempre es fan les coses a corre-cuita. Ara miro enrera i veig clarament què és el que hauria d'haber fet davant d'aquell suposat problema que creia tant inmens. Tot i això, no m'arrepenteixo de res del que he fet al passat. Tot el que passa, és per alguna raó. L'únic error gros que podria cometre és arrepentir-me.