d'un extrem a l'altre dins un mateix món

Un relat de: LLuny de tot

Tot és tal i com jo sempre ho he volgut. No ho sé, de vegades penso que ho tinc tot, i d'altres que no tinc res. Miro enrera. M'espanta el meu passat. Com qui diu, sóc nova en aquesta vida, però he passat el suficient com per a atrevir-me a opinar sobre ella. És complicada. De fet, aquesta frase s'utilitza sovint com a excusa. Com si dient això se sulocionés tot… i no és aixi. No és així en absolut. No crec que sigui complicada, la vida. Crec que som nosaltres els que ens la compliquem. A la vida hi ha temps per tot, i sempre es fan les coses a corre-cuita. Ara miro enrera i veig clarament què és el que hauria d'haber fet davant d'aquell suposat problema que creia tant inmens. Tot i això, no m'arrepenteixo de res del que he fet al passat. Tot el que passa, és per alguna raó. L'únic error gros que podria cometre és arrepentir-me.

Comentaris

  • Els extrems del món... es toquen... son un mateix.[Ofensiu]
    camadeferro | 14-11-2005 | Valoració: 7

    El pas del temps ens fa veure el passat amb prespectiva.
    Mai t'has empenedir d'allò que has fet, si quan ho feies creies sincerament que era la millor tria en aquell moment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: