Dret a dol. L'assassí a sou

L'Assassí a sou s'afanya a tancar la porta de casa, posar-se les sabatilles i la roba còmoda. Sempre que no té un encàrrec pendent, acaba el dia a la mateixa hora, a les nou. Surt a passejar en Terròs, el seu cadell de Cooker, a les vuit, i a dos quarts de deu sopa, un cop ha regat el seu gerani. Se'n va a dormir a les deu, i abans de tancar els ulls fa un petò a la foto de l'única dona que ha estimat.
La vida de l'Assassí a sou és molt més monòtona del que la majoria de la gent s'imagina. Mai no ha protagonitzat cap persecució, és vegetarià, un conductor excel·lent que mai no ha comès cap infracció, i voluntari del Centre per a la Gent Gran del seu barri.
Va trobar aquesta feina als diaris, i sovint, abans d'adormir-se recorda la tarda que va fixar-se en l'anunci, se'n fa creus de la seva sort, mai no hagués pensat que seria tan afortunat.
Abans d'entrar a treballar a Mercenaris i Delinqüents S.L, l'Assassí a sou es passava els dies tancat en un ascensor. La seva tasca consistia en pitjar el botó número tretze i el botó número zero. L'empresa era molt important però sembla ser que els seus perfumats treballadors no tenien ascensor a casa i no sabien fer-lo funcionar. S'hi va passar nou anys.
Mai no ha negat els anys de felicitat que va viure allà, sens dubte, va ser l'home més afortunat de tota l'empresa. Tot i que el feien vestir com un arbre de Nada vermell i negre, la Secretària de Direcció es va fixar en ell. Era una dona despampanant, alta, rossa, de somriure perfecte, eternament intel·ligent i amb uns pits que feien perdre el món de vista.
L'ascensor els va proporcionar moltes hores d'alegria. Cada vegada que la Secretària de Direcció hi pujava, ell pitjava el botó vint-i-dos, quan hi arribaven el sis i, si necessitaven més estona, el botó stop.
Van ser uns dies meravellosos, però la Secretària de Direcció l'enganyava. També s'entenia amb el Mosso del Magatzem, el Vigilant de la Tercera Planta, amb el Cap de Secció i amb el Noiet de Manteniment. Malgrat tot, l'Assassí a Sou n'estava completament enamorat, i li perdonà totes les infidelitats, excepte una.
Un dilluns, l'Assassí a Sou s'assabentà que la Secretària feia anys que li amagava una mentida molt grossa: s'havia casat amb el President de l'Empresa. No ho va poder evitar, es va enfadar molt i decidí deixar-li les coses ben clares a aquell brètol. Podia entendre que la seva estimada patís alguna relliscada, però allò ja era intol·lerable. Així que quan el President entrà a l'ascensor, l'agafà per les solapes, li exigí que deixés de rondar la Secretària de Direcció i li clavà un bon cop de cap, per tal de demostrar la seva valentia.
Aquell dia, l'Assassí a sou va perdre la feina de l'Ascensor, i les desgràcies no varen acabar aquí. Va tenir tanta mala sort que a quatre passes de casa uns sonats l'atacaren per l'esquena i el colpejaren fins deixar-lo estès a terra. Els metges encara no s'expliquen com encara és entre nosaltres.
A partir d'aquell moment, l'Assassí a sou va passar mots dies trist. Se sentia molt desafortunat i es plorava a ell mateix. No menjava, no dormia, només llegia el diari. I fou així com una tarda trobà aquelles paraules que li canviaren la vida: Cal Assassí a sou per lloc de treball estable. Molt ben pagat. Truqueu a Delinqüents i Mercenaris S.A.
Es va vestir i es perfumà, volia causar bona impressió a l'entrevistador. Dues hores després la feina era seva. Com que no sabia quan començaria a treballar i encara era d'hora va anar a la botiga d'animals. Allà l'esperava en Terròs, a qui dedicaria totes les seves hores lliures des d'aquell moment en endavant.
En Terròs i ell passejaven cada dia, jugaven, li comprava llaminadures, eren grans amics. Pocs dies després el cadellet i ell decidiren comprar un gerani que alegrar una mica el piset. Calia vigilar que en Terròs no li fes mal, però generalment, la convivència era pacífica.
La feina d'Assassí a sou no és gens complicada, quan el necesiten li fan un truc a un telèfon mòbil que el cap li va regalar. Li diuen on ha d'anar, i l'únic que ha de fer és disparar a la persona que li indiquen amb un pistola feta especialment per aquesta feina. Fa plaf! plaf! i així no molesta els veïns. Ha de ser ràpid, actuar sense pensar-s'ho gaire perquè els qui han de rebre el tret mai no volen facilitar les coses .
El més difícil de tot és contestar les preguntes de les altres persones que passegen gossos. El cap ja va comentar a l'Assassí a sou que cal ser molt discret i no anar-ho explicant a segons qui. Per aquest motiu, ell va muntar una excusa ideal, no diu una mentida gaire grossa. Explica que fa - més o menys - de cobrador del frac. Segueix persones que tenen algun deute i els el fa pagar&
Avui l'Assassí té feina, i tot i que és un bon treballador, té mandra. Ha de ser a les vuit al pàrking d'un restaurant de luxe, i allà disparar al senyor que pugi al cotxe que li han dit. El problema és que ha de ser allà a les vuit, i això vol dir que, encara que tot vagi bé, i el senyor del cotxe no es retrassi, no arribarà a casa fins les deu. Pateix per en Terròs, està acostumat a sortir a la mateixa hora. Segur que l'anyorarà.
Malgrat tot, l'Assassí arriba - com sempre - cinc minuts abans de l'hora indicada. S'ha posat l'uniforme i no s'ha oblidat cap detall, els guants, les ulleres, el passamuntanyes& A les vuit i tres minuts arriba l'amo del cotxe, i per primera vegada des que treballa per l'empresa es posa nerviós: és el President de l'Empresa! I el pitjor de tot és que l'acompanya la Secretària de Direcció. Intenta calmar-se i apunta l'home amb la pistola, però la Secretària intercedeix, com l'ha reconegut? No ho sap, ni ho sabrà mai. No pot evitar escoltar les seves paraules: - No, no ho facis si us plau!
L'Assassí a sou no ha desobeit mai al cap, però aquesta vegada serà diferent: és incapaç de fer res que la Secretària de Direcció no vulgui. Així que abaixa l'arma i se'n va amb pas lleuger. Per primer cop, després de molts dies, se sent trist, i té ganes de plorar, no troba just que la Secretària de Direcció el segueixi enganyant d'aquesta manera. És cert que des que va deixar l'empresa no havien parlat, però precisament per això, ell estava convençut que la relació seguia en peu.
Són quarts d'onze quan l'Assassí arriba a casa. En Terròs l'espera, està content i neguitós, remena la cua salta, i li fa petons. Sense pensar-s'ho decideix que aniran a passejar.
L'Assassí a sou seu en un banc de la plaça mentre en Terròs juga i corre - quina sort que té de tenir un amic que no diu mentides-. Deu estar molt immers en els seus pensaments perquè, de sobte, sent un sorollet familiar que l'espanta i el fa tornar a la realitat: plaf! plaf!.
L'Assassí a sou veu el pobre Terrós ajagut al terra sobre un bassal de sang. No pot evitar-ho, plora de llàstima i de ràbia. Quin criminal pot fer una cosa així? Com es pot fer mal a un cadellet tan bo, bufó i simpàtic com en Terròs? L'Assassí a sou se sent encara més trist que abans.
Són quarts de tres de la matinada, quan l'Assassí a sou es mira, encara amb llàgrimes als ulls, el gerani. Ha anat a la muntanya i ha enterrat sota l'arbre més bonic que ha trobat el seu amic. Ha resat per ell. Vol creure que en Terròs deu ser al cel i deu córrer amb d'altres cadellets.
L'Assassí a sou decideix que canviarà de feina. No vol tractar mai més amb persones, totes són dolentes, diuen mentides i fan mal a éssers innocents. Ho té ben clar: demà trucarà al cap i dimitirà. Abans, però, comprarà el diari - avui li ha semblat llegir una bona oferta de feina-, després es passarà pel solar del costat de casa. En Gerani li ha dit que l'espera en Mixeta, un gatet tigrat que vol ser el seu nou amic.