Dos nens

Un relat de: Alex Roa
Què és l’amor,
Si no dos nens jugant
A descobrir camins,
Jugant a fer-se grans?

Què és d’això,
De l’estimar,
Sense un camí que es perd,
O sense interrogants...?

Qui és que estima,
Si no som dos infants
Buscant en l’horitzó
Allò que ens farà eterns?

I si, corrent, ens perdem;
Si ens embosquem
I ens sentim buits,
Si l’aire ens manca,
O si estem pansits,
Què és sinó l’amor
Que ens ha d’abeurar el pit?

Dos nens petits,
Plens de curiositat;
Jugant a descobrir el món,
La vida, l’un a l’altre,
Els diamants
Que ens esperen
I els moments gegants.

Dos nens grans
Que no deixem de créixer,
Nens àvids
De tornar sempre a néixer
I compartir els joguets,
Els somnis, les meravelles
Que traiem de dins,
I aquelles que ens esperen.

Tu i jo,
Dos nens farcits
De vida sota les parpelles.

Comentaris

  • Grans nens[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-04-2014 | Valoració: 10

    Els nens són uns miralls magnífics. Veure dos nens jugant o jugar amb dos nens és un aliment imprescindible. Berenar pa amb tomàquet amb nen, impressionant! Un poema que és un cant a l'optimisme, perquè observar un nen ho és. I si nosaltres ens convertim una mica nens, millor que millor. Una abraçada Alex i felicitats pels teus poemes tan originals.

    Aleix