Divagació rítmica

Passa i sospira l'existència vana
a cavall de la sort capriciosa
o a recer a una inhòspita cabana
en el vèrtex de l'aura sinuosa.

El tel del temps que contempla l'espina
vora la rosa - que en un moment floreix -
passa feliç per aquell que coneix
com l'arrel lenta la terra mina.

Voler envejar sobre la seva vora
els segons en perenne brogit
no serà sinó un acte desigual:

Un dia irromp el llamp i estora
d'elèctrica mesura l'infinit
posant rosers en pau espiritual.