Discussió econòmica

Un relat de: Josoc

Vet aquí que un bon dia un grup d'euros van entrar en una caixa d'un banc on solien reunir-se. Estaven parlant acaloradament de... de què havia de ser? doncs sí ,és clar, de la crisi.
De mica en mica van anar callant perquè els va semblar sentir com un estrany murmuri, com uns planys d'ultratomba...
Van investigar l'estança i allà mig amagadetes en un racó, van trobar-hi unes pessetes, velletes i arrugadetes, que els van semblar fantasmagòriques.
-Caram quina sorpresa- va dir un- em creia que ja no n'existia cap de la vostra raça! I doncs, que hi feu aquí?
-Si mira- li va respondre una veueta tremolosa- esperant si ens acaben de destruir o si passem per una transformació.
-Vols dir que us podrien convertir en euros com nosaltres?
-No pas si podem triar, abans mortes!
-I això per què?
-No ens volem assemblar a vosaltres, perquè sou uns monstres invasors, portadors de tots els mals i sobretot d'aquesta crisi de què parlàveu i que no sabem si fa riure o plorar.
-Ep! Alto el carro! Sense insultar mocosa i aclareix el que dius, perquè no sé com pots dir que som la causa de la crisi ni tampoc entenc que no sàpigues distingir si fa riure o plorar. Si no t'expliques millor!
-Mira, el que fa riure és que parleu ara de crisi, quan aquesta va començar just arribar vosaltres a les nostres terres i el que fa plorar és quanta gent, per culpa d'això, té greus problemes.
-Però quina mania en què som nosaltres la causa! Que no saps tot això de la fallida de les empreses constructores i de la negativa de bancs i caixes a donar crèdits?
- Sí i perquè hi hem arribat aquí, eh? Perquè amb la vostra invasió es va aconseguir que tot. absolutament tot s'apugés, menys els sous i és clar com que no s'arribava a final de mes, tothom a demanar crèdits, molts recolzats en edificis i... i embolica que fa fort! Però vau començar vosaltres, res d'això passava quan imperàvem nosaltres.
-No saps el que et dius, simplifiques, perquè ets curteta.
-I ara qui insulta, eh? Prepotent!
-Xarona!
A partir d'aquí la discussió es va generalitzar, ara enraonaven tots i totes i de les paraules van passar als fets i... qui va guanyar? Doncs és clar que els més joves, més forts i en més nombre, de tal manera que les pessetes ja no es van haver de preocupar més de la seva sort futura ja que van quedar definitivament anorreades.
Quan aquest feta es va fer pública per les infiltracions en els mitjans de comunicació, la gent es va solidaritzar amb les víctimes i va sortir al carrer, però és clar tot va ser inútil, ja res es podia canviar, tot plegat va quedar reduït a un homenatge a l'antiga moneda. Després de morta la pesseta va tenir un reconeixement com calia per tants anys de servei. Tothom li veia la cara bona i oblidava la creu que sens dubte també havia tingut.

Moralitat del conte.
Al meu temps deien: "Quan fou mort el combregaren". Avui dia, això s'entén?



Comentaris

  • De plena actualitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-02-2009

    Segueixo llegint-te... i veig que has triat una temàtica de plena actualitat!
    La crisi econòmica està contínuament "en boca"de tothom, així que perquè no de les monedes?
    La pesseta i l'euro representen dues etapes diferenciades, i el pas de l'una a l'altre va suposar un autèntic trauma per a molts, tot i que en el seu moment no semblava per a tant.

    Tal com ja he dit en ocasions anterior, queda clar que d'imaginació no vas faltada!
    Tampoc d' ironia, aquell humor sense maldat que no s'ensenya amb ningú però es capaç de riure de tot una mica.
    Precisament per això i pel tema de la fotografia que hem comentat darrerament, t'invito a passar-te per Càlid hivern: has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi; espero que t'agradin les fotografies, en aquest cas de companys nostres habituals del dia a dia...

    He apuntat el nom del relat que m'han nomenat i el buscaré per llegir-ho, com a bona viatgera.

    T'envio una abraçada de les que fan bona companyia,
    Unaquimera

  • Molt enginyós![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 02-02-2009 | Valoració: 10

    el teu relat sobre la crisi. M'ha agradat aquesta "picabaralla" entre la pesseta i l'euro.
    Una temàtica real i nostàlgica alhora i embolcallada d'aquest toc humorístic que fa tan agradables les teves lectures.
    Encantada de retrobar-te, Josoc. Endavant!
    Una abraçada.
    Mercè

  • Doncs diria [Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 31-01-2009

    que no, que no s'entén. No perquè sigui difícil d'entendre, perquè ningú parla ja així, i no és una rèplica castigadora, és una realitat tangible al carrer.
    Ens demostres un humor mol fi, amb aquest breu i aclaridor relat, un diàleg del present amb el passat, i amb les prepotències i els desenganys repartits per a tots. La nostrada pesseta -en castellà: piececita. Han estat gairebé dos segles transigint amb una paraula catalana sense ni pensar-hi,- no és tan innocent com ens la pintes ni l'euro tan banal. Ja ho saps, la culpa és dels de sempre, dels especuladors aquells que s'aprofiten d'allò que en diuen "a rio revuelto..." i en segon terme està la pujada del nivell de vida, que aquí vivim mol bé, ja ho saps, i per això paguem tantes coses que altres tenen gratis. Però això canviarà, no tornarà la pesseta, però alguna cosa ha de passar, i passarà.
    M'he rigut molt amb el diàleg, tens un humor molt jovial.
    Fins aviat!

    Ferran

  • Tteniu raó[Ofensiu]
    JOANPG | 20-01-2009 | Valoració: 10

    L'avinguda dels euros va revolucionar l'economia.
    Un diari calia 100 pesseres i de sobte 1 euro o sia 166 ptas. I així tot. La vostra reflexió és plenament encertada al menys pel poble que no entenem d'aconomia però veiem que a final de mes no hi ha calés.

    Rebeu una salutació de JOANPG

  • un bon relat, amè[Ofensiu]
    ANEROL | 11-01-2009 | Valoració: 10

    amb bona i senzilla reflexió

    T'envio el següent convit:

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.