Cercador
Dietari de la catàstrofe.7: Injecció letal
Un relat de: franz appa- Compartir:
El pentotal entrarà amb la primera agulla:
adormirà el cervell i ho haurà de fer abans
que la segona injecció, el bromur de pancuroni,
bloquegi el diafragma i aturi el meu alè.
I no sentiré la tercera fiblada que bombegi
el clorur de potasi que despolatitzarà
el miocardi i aturarà per sempre el meu batec.
Tres punxades coordinades amb científica precisió:
No es tracta d'assegurar l'absència de dolor,
ho diuen els papers que té al davant, Senyoria,
sinó de prendre mesures raonables,
sí, ben raonables, per evitar infligir dolor sever.
Vull que entengui, Senyoria, que fa divuit anys
que sento ja la batzegada del dolor,
el que vaig causar amb l'estrèpit dels meus trets,
el del silenci que va generar al meu cervell.
Vostra Senyoria vol saber si m'he penedit,
i no tinc resposta més vàlida que el text fred
amb què em van sentenciar com jo ho vaig fer.
Però, Senyoria, també és el meu dolor des de llavors:
no trobar els mots per entendre el que vaig fer.
abril de 2008
Comentaris
-
Morts[Ofensiu]Unaquimera | 19-01-2009
Mort sobre mort, mort per compensar una mort: parit empatat on la Vida perd, partit amanyat per endavant on no hi havia cap guanyador possible.
La primera mort es comet.
La segona mort s'executa en compliment de la llei com a càstig suprem contra el condemnat, que ho està per executar una mort en contra de la llei, infligint-ne a si mateix i a les seves víctimes una condemna mortal.
El vehicle que portarà la mort fins la darrera víctima serà la injecció letal, considerada l'alternativa més 'humana' a la cadira elèctrica, el mètode constitucionalment més adient.
És, doncs, aquesta injecció el darrer còmplice del condemnat?
És l'arma dels botxins?
La defensa legítima de la societat?
L'últim recurs de qui ha de castigar amb exemplaritat per dissuadir abans del següent crim?
Mots sobre la mort: intent d'entendre el que no s'abasta.
I un vers darrera un altre que en parlen: un poema sobre la catàstrofe letal.
Una abraçada plena de batecs,
Unaquimera
-
guapísssimmmm[Ofensiu]gypsy | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
...[Ofensiu]gypsy | 28-12-2008
m'ha semblat una bogeria això dels mètodes de matar, aplicant la pena de mort. Aquests rituals macabres, les víctimes mirant com en un teatre...
Jo estic contra la pena de mort, però si n'hi ha, per què no els hi foten un tret al cap i acaben abans?, per no esquitxar-se?
Lo de l'electrocució, és una altra bestialitat, els hi posen bolquers, perquè es fan les necessitats a sobre.
Tot això és necessari?, em sembla del segle quinze!
Perdona, és que m'indignen aquests temes.
Molt bo, com sempre! -
Crua i intensa[Ofensiu]Dolça Parvati | 28-12-2008
Hi ha moltes accions, infinites sensacions, que no se saben verbalitzar. Ací el silenci esdevé el major càstig per a aquest penat que descriu el seu final imminent amb una fredor que deixa la gravetat de la pena que li han d'infligir gairebé en segon pla, a favor de la consternació llargament soferta per no saber explicar-se els fets comesos en un passat ja llunyà. L'absència de paraules per a entendre una acció terrible sembla l'autèntica pena capital d'aquest reu.
I és que en els fets biogràfics cabdals, necessitem saber contar-nos la nostra pròpia història, per bé que temem com ens puga ressonar.
Crua i intensa, franz, aquesta nova pàgina del Dietari.
Una abraçada.
-
No trobar paraules[Ofensiu]Avet_blau | 27-12-2008 | Valoració: 10
Adormir el cervell,
alentir la respiració
parar el cor, en un ordre estudiat...
i desprès de tants anys de patiment,
de no trobar consol ni resposta,
de no trobar paraules,
per expiar el dolor.
-
El dolor[Ofensiu]brins | 27-12-2008 | Valoració: 10
del penediment. Un dolor a l`ànima que pot ser tan punyent com el de la pell.
Poema molt, molt bo. Et felicito
Una forta abraçada -
Absolutament genial![Ofensiu]aurora marco arbonés | 27-12-2008 | Valoració: 10
Tens una capacitat d'expressió que sobta per la facilitat amb la que sembles gaudir-ne. Ets genial, tio. I no solament pels teus relats sinó també per l'acurada capacitat d'anàlisi en els teus comentaris. Jo faig un poemeta que em surt del cor però quan tu me'l comentes sembla ben bé que hagi fet una obra d'art. Aquest és el privilegi dels grans, fer sentir als petits importants.
Molts petons, estimat amic
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com