Dietari de la catàstrofe.15: Setembre

Un relat de: franz appa

*


A Francisco i Magdalena, in memoriam



He travessat amb peus nus banyats en sol
les rajoles escalfades pels lampecs llunyans,
i després la pluja ha espetegat sobre el feix
de les fulles mortes i les tiges flairoses
acabades de tallar dels xiprers.
I he mirat la muntanya i els núvols negres.
He partit els troncs vells de la figuera
que ella va decidir arrencar una tardor.
Només queda una taca a la rajola neta
que la pluja percudeix amb indiferència.

Setembre de nou, els fruits que cauen madurs,
escampant les aromes del temps excedit,
l'estiu que brilla en la seva carnadura tova.
I encara que he deixat empremtes de cel
sobre la terra calenta que rebia la gotellada
amb la boca oberta, com un volcà afamat,
no he restat allí, he corregut silenciós
metre ella cantava la seva lenta melodia
amb la tristor que tot just havia buidat.

Alforja, 13 de setembre de 2009

Comentaris

  • Bonhomia | 02-02-2010 | Valoració: 10

    Jo he sentit en el teu escrit la puresa natural, que fa por per mostrar-se tan evident i que descrius d'una manera seca, dura, així ho he sentit jo.
    És molt amablement recargolat tot el que escrius i cal llegir-te amb paciència i lentitud, per després descobrir el que amaguen totes aquestes paraules que en un principi semblen surrealistes, però que transmeten la realitat.
    Crua com ella mateixa, en aquest cas.


    Sergi

  • Una lenta melodia[Ofensiu]

    Un text ric i suggeridor, imatges bellíssimes que gairebé es suspenen. Un gran poema fet a partir de petits detalls. Colors, sons, silenci... tot plegat confluint en aquesta lenta, i bella melodia.
    Una abraçada.

    ACP


  • gypsy | 30-01-2010

    Bellesa elèctrica i depurada.
    Se m'ha posat la pell de gallina i un sensació de fred m'ha travessat l'espinada.

    Un petó, poeta
    M'estimo tant aquesta ploma que et guia i agraeixo amb deliri el fet d'haver-te trobat en uns mots escrits ja per sempre en la memòria.

  • Preciós[Ofensiu]
    dacar | 26-01-2010 | Valoració: 8

    Genial, per variar.

  • Genial![Ofensiu]
    brins | 26-01-2010

    El trànsit del temps, no és tan sols imatge que transmuta... Cada fulla que cau, cada brot que neix, és un record viu.

    Una abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

168382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com