Cercador
Dietari de la catàstrofe.13
Un relat de: franz appa- Compartir:
Què em queda després de la desfeta,
de l'agusadora sensació de tenebra
que envaeix i esfondra l'hàlit al cor?
Queda la llum dels dies que neixen,
l'eternament renovada joventut
i la bellesa de noies que deambulen,
la que resta en una mà ja vella...
Queda poc consol, que saber que tot
es reprodueix i es regenera i perdura
en el brot nou que substitueix
la fusta que crema a la llar,
no impedeix el dolor per la pèrdua
d'aquella forma única i irrepetible
que va ser allò que ja s'ha extingit.
I saber que tot el que ens envolta
ha de tenir la seva fi, al capdavall,
és tan efímer com la seva existència.
Que el cataclisme que ha de devorar-lo
serà des de l'altra banda de la llinda
també naixement i gènesi, creació
de noves formes de la mateixa energia.
Santa Maria del Mar, 3 de març de 2009
Comentaris
-
Un poema de pèrdua i esperança[Ofensiu]aurora marco arbonés | 26-10-2009 | Valoració: 10
La nostàlgia que traspua el teu poema ens assalta a tots en algun moment de la vida. I fins i tot, a alguns, massa sovint. Tanmateix, no és només un poema de pèrrdua sinó també de vida de renaix i d'esperança.
Has tocat aquest tema (per una altra banda recurrent) amb gran mestria i amb un estil acurat.
Gràcies pel teu poema -
Un poema de pèrdua i esperança[Ofensiu]aurora marco arbonés | 26-10-2009 | Valoració: 10
La nostàlgia que traspua el teu poema ens assalta a tots en algun moment de la vida. I fins i tot, a alguns, massa sovint. Tanmateix, no és només un poema de pèrrdua sinó també de vida de renaix i d'esperança.
Has tocat aquest tema (per una altra banda recurrent) amb gran mestria i amb un estil acurat.
Gràcies pel teu poema -
Un espai, un poema[Ofensiu]angie | 19-10-2009
Aquest espai únic que tu dius, Sta. Maria del Mar, també fou el meu durant la meva infantesa. Entenc que et sigui inspirador. Jo vaig néixer a tocar d'un dels seus murs laterals, i a més, m'hi passava part del dia, la meva àvia hi tenia una botiga sota el pont ja enderrocat. Vaja, tot això per dir-te que efectivament,
"... tot el que ens envolta
ha de tenir la seva fi, al capdavall,
és tan efímer com la seva existència."
i tot allò que vam viure resta només en la memòria i en cadascun dels gestos inconscients que fem per reternir-lo, i que, mai més no tornaran a ser iguals.
Fantàstica esglèsia, per cert... sembla mentida la sensació de proximitat que em desperta entrar-hi, encara que no combregui amb la religió...
Una abraçada!
angie
-
Com es poden [Ofensiu]Xantalam | 16-10-2009
amalgamar sentiments, desconsol, fugacitat, i un principi físic, immutable, gèlid, com el que el teu poema apunta en els últims versos? Doncs a mi m'ha complagut especialment aquesta combinació. Bona poesia!
Una abraçada, franz.
-
...[Ofensiu]gypsy | 09-10-2009
-
...[Ofensiu]gypsy | 09-10-2009
De vegades queden buits immensos, estranyament doblegats com els intersticis d'uns budells, o una pena que no s'acaba d'acabar. Mirem la vida regenerar-se en d'altres cossos, en d'altres joventuts amb esma per descobrir nous suplicis. Mirem la bellesa per no morir dintre nostre. Fugim sense saber del cert que el camí és un cercle del qual no es pot sortir. Però no importa que siguem lligats de mans i peus, ni l'abisme del dolor, ni el pou de la desesperança.
Tot reneix, potser amb sort, res no mor del tot.
Els teus textos són durs com el marbre i bells - d'una bellesa catatònica - que et deixa estabornit i paralitzat com un deliri ofegat pels mots d'un gran poeta.
T'estimo, Franz -
Quin regal[Ofensiu]Virginia Fochs | 29-09-2009
de gran veritat i, com diu l'estimada allan, dolorós en la seva franca presentació. És una sort gaudir d'escrits que reflecteixen bellament (ara amb "b") aquelles sensacions que ens han espurnejat en solitud.
Una abraçada,
vf -
Trist i encoratjador alhora![Ofensiu]brins | 29-09-2009
Pensar en allò que ens quedarà després de la desfeta, quan la tenebra ens envaeixi el cor, és colpidor i trist...però si tenim fe que aquesta fi formarà part d´un cicle etern que sempre gira i sempre neix, podem sentir alleugerida la tristesa.
Queda, però, un altre gran enigma. Pot una fulla que ha estimat molt l´energia de la planta amb la qual convivia, viure feliç després en un altre jardí?
Gràcies pels teus comentaris, Franz, m´encanta llegir-los!
Una cordial abraçada,
Pilar
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168454 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com