dies humits

1
Com un que puja a dalt d' un terrat
Per mirar una horta en primavera,
Així sento al coll els teus besos fins
I, al gland : la humitat de la teua boca.

2
Quan condueixes entre els fruiters
i la pluja, penses que mai cap dona
se t'havia emmotllat així
com ella ho fa . Potser és soledat ;
potser s'adona que t'agrada molt ;
potser llunyania del seu país;
potser un brot de tendresa.
De cop ella riu
diu amb gestosque no vol
moviments bruscos
s'estima més la suavitat .
Quan l' abraço ,
li passo la mà per la seua mà,
Pel seu ventre , per la seua cuixa blanca,
pel muscle fort , pel coll , pels cabells curts.
Meravellat que se'm doni així , tan oberta .



3
Plouen flors i fulles noves
Quan m'escorro dins seu
En l'espasme que no té fons .
Les sacsades són com l'esclat de les llavors
Sota la saó de la terra.

4
Ser feliç deu ser sentir
La cigala dins una noia madura
Que obre les cames del tot
Fins al fons del pas íntim
I et retè amb les cames
Llargament,
després de l'orgasme :
la frescor dels seus peus
a les cuixes , fermant-te.
Acoblat amb tendresa.