DIALONGA 962 - "El noi de la carpeta"

Un relat de: pivotatomic

Tius, estic fotut.

Però no una mica fotut, no. Aquesta vegada la cosa és greu. Molt greu. I el més irònic del cas és que quan m'he llevat aquest matí no podia ni imaginar-me que abans de poder prendre el segon cafè del dia em trobaria davant la pitjor crisi de la meva vida. Sí, sí, així, amb majúscules i lletra gòtica: LA PITJOR. I, si voleu que us digui la veritat, estic cagat de por.

Diagonal, 491... 493... 497... Ja estic a prop. Collons, espero que la Yvette ho pugui arreglar, perquè si no...

Que què em passa?

Doncs que he arreplegat un virus.

Tot ha començat aquest matí, quan, igual que faig cada cada dia del món, he engegat l'ordinador per consultar els meus mails. Mentre em bevia el cafè, he deixat que els ulls fessin slalom per una llarguissima llista d'encapçalaments en anglès que em proposaven tenir sexe amb nenes de tres anys o menys, allargar-me el penis uns 400 centímetres sense esforç, comprar tones de Viagra a bon preu i liquidar tots els meus deutes d'una vegada (sense haver de contractar un assassí professional). La mateixa caca de cada dia, vaja.

Fins que he arribat al darrer, i m'he quedat glaçat.

De: Yvette Drapier
Para: Pol Vidal
Asunto: No puc esperar ni un minut més per dir-te je t'aime

La Yvette, per si voleu saber-ho, és una estudiant francesa d'informàtica que està a Barcelona fent un Erasmus i, de passada, robant-me el cor, el son i l'enteniment. Des que la vaig veure al bar de la facultat, amb el seu cabell negríssim, els seus ulls grisos i aquell accent francès que converteix les erres en gés i fa que una acció aparentment innocent, com ara demanar un entrepà de calamars, adqureixi unes dimensions lubrico-lascives dignes d'una peli d'Anastasia Mayo, ja no he tornat a ser el mateix. Des del mateix instant en que em vaig quedar palplantat al mig del bar, venerant el seu somriure i admirant com es treia un floc de cabells de la cara amb un gest tan fals com deliciosament espontani, vaig saber que el meu objectiu a la terra no era ni crear un sistema operatiu lliure que enfonsés el bacó d'en Bill Gates, ni guanyar el Nobel de matemàtiques... ni hòsties. Jo era al món per estimar aquella dona. Per casar-m'hi, tenir-hi set fills, un gosset i una hipoteca i envellir al seu costat fins a la nostra mort simultànea, a la venerable edat de 107 anys, fulminats per sengles atacs cardíacs mentre feiem salvatgement l'amor per cel.lebrar el nostre 80é aniversari de noces.

Per abreujar, que des d'aquell dia, l'objectiu de la meva existència ha estat fer-li veure a la Yvette que el destí l'ha dut a Barcelona per trobar l'home de la seva vida i que aquest ésser meravellós no és altre que en Pol Vidal.

Un objectiu, per cert, en el que no es pot dir que hagi assolit més èxits que en els de crear un sistema operatiu lliure que esborri el Windows del mapa o fer que l'Academia Sueca fixi els seus ulls en mi de cara a la propera entrega dels seus premis.

Fins aquest matí, quan he llegit aquelles onze meravelloses paraules darrere de "Asunto:"

Havia somiat tantes vegades en aquell moment que no m'he ni molestat en seguir llegint. Si ho hagués fet, hauria vist que acompanyant l'encapçalament CC: hi havia una llarguíssima llista de noms que no tenia per què ser-hi, a no ser que la Yvette aprofités el mail on se'm declarava per convidar a tots els nostres amics, parents i coneguts al nostre casament. Cosa que, ja us dic ara, no fa per ella.

Però l'amour trucava per fi a la meva porta i jo no estava per detallets! La Yvette em deia que m'aime. A moi! I, es clar, si ella no podia esperar ni un minut més per dir-m'ho, jo no podia esperar ni un segon, ni una mil.lèssima, ni un nanosegon per llegir-ho. He fet doble clic sobre l'encapçalament per obrir-lo i... ha passat.

No sabria com descriure-ho exactament. Ha estat una sensació molt extranya. A cavall entre un calfred i una petita descàrrega elèctrica. Començant per les puntes dels dits que premien el teclat, un pessigolleig m'ha recorregut tot el cos, de dalt a baix. Per uns moments, m'he quedat en blanc. Llavors he començat a veure llumetes de colors i, paulatinament, he recuperat la visió. Em trobava bé i, si no fós pel meu costum de parlar en veu alta, hauria trigat una bona estona a adonar-me del que m'havia passat. Però sense pensar he exclamat

- Equ llocons m'ha ssapat!

Un segon calfred, aquest cop d'origen natural, m'ha recorregut l'espinada. Lentament, he intentat verbalitzar de nou els meus pensaments i el resultat ha estat sempre el mateix: un galimaties ininteligible. Espantat, he mirat la pantalla de l'ordinador i he vist que dins el mail de la Yvette no hi havia la declaració d'amour somniada. En el seu lloc, la petita figura d'un pallasso feia tombarelles impossibles i repetia amb una rialla sornaguera:

- Tens un virus! Tens un virus! Tens un virus!

Cada cop més trasbalsat, he intentat enviar-li un mail a la Yvette preguntant-li quina mena de broma era aquella. Ja se sap, països diferents, sentits de l'humor distints... Però quan m'he posat a escriure he descobert amb desesperació que les paraules que intentava escriure sortien dels meus dits tan distorsionades com dels meus llavis. Aquella merda no hi havia qui l'entengués! Llavors he recordat que la Yvette m'havia dit que avuí seria al bar de la facultat tot el matí, fent un treball, i he decidit anar a buscar-la. M'he posat al damunt el primer que he trobat i he sortit de casa exclamant:

- Daeu, rema! On drevin a nardí!
- Què dius, Pol?

M'ha contestat la meva mare extranyada. Però jo no m'he aturat. No hauria servit de res, esclar. He tancat la porta al meu darrere i he sortit disparat cap a la universitat. A l'alçada de Diagonal 629, més o menys. Abans de sortir, he fet una impressió del mail assassí i l'he posat dins una carpeta de la universitat, més que res per intentar fer-me entendre donat el cas.

Diagonal 623, 626. Ja gairebé hi sóc. Mentre corria per tot Barcelona, amb el cor bategant a més revolucions que el Ferrari del Schumacher, el meu cervell anava encara més depressa intentant trobar una explicació al que m'estava passant. Aquella veu burleta, "Tens un virus! Tens un virus!", em ressonava dins el cap com una pilota de tenis rebotant esbojarrada contra les parets del meu crani. A mida que corria cap a la facultat, notava com el virus s'instalava al meu sistema operatiu, perdò, al meu cervell, cada vegada més profundament. A l'alçada del número 300 de la Diagonal, els colors se m'han començat a barrejar i de poc no m'atropella un autobús quan he volgut travessar el carrer, pensant-me que el semàfor era verd. Mentre deixava enrere els 400's, els conceptes dreta-esquerra, dalt-baix i dintre-fora han començat a difuminar-se entre una nebulosa, com si es tractessin del Humphrey Bogart i el Claude Rains caminant cap a la boira mentre en Bogey deia allò de "crec que això és l'inici d'una gran amistat". Al número 509 he tingut greus problemes per recordar quí era i on anava. I ara que estic gairebé al 629, miro al meu voltant i contemplo una escena surrealista:

Veig de reüll una noia que corre amb una carpeta de la meva facultat (no era jo qui la duia fa una estona aquesta carpeta???). A l'altra banda del carrer, una parella es mira amb tendresa mentre un cotxe passa a tota llet pel damunt mateix de la vorera. Una noia que està estesa a la gespa emet un soroll com el dels telèfons quan truquen i fa un salt per atrapar un mòbil que flota per l'aire. Es posa a parlar i li respon una veu de nena (com collons m'ho he fet per sentir la veu del que respon???). Dos persones surten del bar de la cantonada escridassant-se, mentre un cambrer se'ls mira amb cara de llàstima. Una mica més ennlà, un tipus igualet al Donald Trump es mira tota l'escena assegut comodament en un butacó de pell, mentre un nen petit, vestit de majordom anglès, tipus Anthony Hopkins a "Lo que queda del dia", li serveix una copa de Dom Perignon del 63 (i com dimonis m'ho faig per veure la marca del xampany???).

Francament espantat, entro al vestíbul de la facultat. M'entrebanco amb les escales (són de pujada o de baixada?) i acabo ensopegant amb dues noies que van xerrant.

- Drópe - Dic baixet
- Mira per on vas, tiu!

Em contesta emprenyada una de les dues noies, a qui li he fet caure la carpeta. Encara que he anat mil vegades al bar de la facultat, aquest cop em resulta francament difícil arribar-hi. Em perdo repetidament i com que a cada minut que passa tinc més problemes per llegir els cartells, passo pel lavabo de noies, per dos seminaris i per un magatzem on les dones de la neteja desen les seves coses, abans de trobar el bar. Finalment hi entro i miro desesperadament al meu voltant. Veig alumnes servint cafès amb llet i croissants als cambrers que estudien i xerren asseguts a les taules, mentre deixen llibres i consumicions als seients. Per fi, asseguda en una taula del fons, veig la Yvette. Corro cap a ella i exclamo:

- Tteyve, s'ham d'ujadar!
- Lop! On te seucrar le uqe me ssapa! - Em contesta amb els ulls plens de pànic.

Ho drame! Alle betam taes datafecin ple lameït siruv...

Comentaris

  • caram![Ofensiu]
    Gemma34 | 20-08-2005

    No he hagut d'imprimir aquest relat per llegir-me'l. Normalment començo, però si se'n fan llargs els imprimeixo i en una altre estona els acabo de llegir.
    l'he llegit d'un tiron! I no m'he adormit he, he, he...
    Molt bé Sr.Pivot

    Gemma34

  • Maleits virus![Ofensiu]
    XvI | 31-05-2005

    I que sempre siguem tan ingenus per acabar sent victima d'algun, tot i que la Yvette sembla que deu ser d'aquelles que et fa parar boig el cap. El trobo hilarant, molt ben vestit per encabir-hi tots els jokers de "Diagonal 629" sense que es noti i amb un final inevitable! Espero que no els hagin de formatar

    salutacions

  • Mmm...[Ofensiu]
    AnNna | 30-04-2005

    laura, veig que no t'has fixat que posa dialonga, i no diagonal....

  • Ja havia llegit el relat feia temps,[Ofensiu]
    Tiamat | 30-04-2005


    però igualment ara m'hi feia una rellegida, i he fet una repassada al títol i llegeixo:

    Diagonal 962.

    M'he estat una bona estona pensant.. 962?? però no era 629??

    fins que al final ho he pillat..

    (xorrada de comentari també, em deixo en evidència jo soleta, així m'agrada)


    Una abraçada

    Tiamat

  • Collunut![Ofensiu]
    Shu Hua | 26-04-2005

    Fins i tot he estat a pntu de valorar-ho, però millor ho deixem córrer. He rigut de quina manera! A mi m'ha agradat molt i no trobo que quedi gens forçat, més aviat diria que es nota que ets tu el de la idea. Els virus a les persones... genial! No sé què més afegir... lo dels 7 fills, no sé, como que no te veo... El final, magistral.
    I ara uns quants apunts que no quadren:
    - el del cotxe, va a poc a poc o de pressa? Tu el fas anar de pressa i a la història base i a la Nrbonet, va lent.
    - la veu que respon al telèfon, segons en Biel, no és de nena, sinó de cabró.
    - El cambrer es mira la parella amb pena... segons el Nrbonet, està enfadat.

    Tonteries, però fan que el relat no estigui ben conjuntat. Això sí, fàcils d'arreglar.
    Ah, si, una pregutna: qui és el Donald Trump?

    vinga, 8 pim-pams

    Glòria

  • Molt bo[Ofensiu]
    Boréâs | 26-04-2005 | Valoració: 9

    Sí senyor, amb un estil únic. Divertit.

    Només una puntualització:

    El Nobel amb matemàtiques no existeixen com a tal. El sr. Alfred Nobel debia ser-ne al·lèrgic a elles. Per tant l'Academia Noruega de les Ciències i Lletres otorga els anomenats premis Abel. (Suposo per allò de Caín). Però, el premi més important dins de les matemàtiques i els matemàtics és rebre la Medalla Field.

    Per la resta, chapeau!

  • AnNna | 09-04-2005 | Valoració: 10

    estic llegint tots els "diagonals" i estan molt currats! això de diferents històries per fer-ne una imatge... bona idea va ser!
    et deu haver costat menjar-te el cap per a distorsionar les paraules, no? pobre noi... el trauma que hauria pillat jo si m'hagués passat el mateix!
    mola el final que diu que són els alumnes qui serveixen als cambrers... i es posa tot al revés.
    molt currat!
    seguiré llegint!!!
    aNNNa

  • Doncs a mi sí[Ofensiu]
    Biel Martí | 27-02-2005 | Valoració: 9

    Doncs a mi sí, pivotatòmic, m'ha agradat força. L'he llegit en un plis i tota l'estona amb un somriure a la cara (si el somriure fos al braç tindria un problema semblant al del teu protagonista). M'ha semblat ben redactat i, si la gent comenta que té poc a veure amb la Diagonal, quan llegeixin el meu veuran que "ni por asomo", que diuen els de Madrid. Divertit, simpàtic i ben escrit. La Diagonal no era una excusa?

    Biel.

  • A mi no m'agradat gaire[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-02-2005 | Valoració: 8

    Suposo que estas vinculat a la historia de Diagonal i això marca uns paràmetres, però és la historia que menys m'ha cridat l'atenció, malgrat que el tema del virus de pc que t'afecta a tu és molt original ( el referents informàtics també són recurrents eh!)

    Total que si bé comparteix moltes característiques de la resta de relats és junt amb Blau el que menys m'ha agradat i no vol dir que no estigui ben escrit, és subjectiu i nomès es tracta del meu gust... Aquest si és l'últim coment de la setmana, però segur que hi hauran d'altres quan tinguis nous relats.

    Una abraçada.

  • Q vols q et digui....[Ofensiu]
    Linkinpark | 10-02-2005 | Valoració: 7

    Està ben redactat, però no m'ha agradat massa. La història no la trobo molt interessant. Té a veure amb la Diagonal, però no trobo q tingui molt sentit. Pot ser sigui q aquest tema no m'agradi. Però es veu que als altres sí. És la meva opinió i he sigut sincer. Apa fins una altra. I no deixis d'escriure!!!

  • Divertiment[Ofensiu]

    Trobo que és un relat molt divertit i francament enginyós, el contrari d'allò que sóc jo. De fet és per això que cal llegir i al mateix temps trobar les virtuts d'allò que fan els altres. Considero que fins i tot resulta necessari...

  • De totes formes...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-02-2005 | Valoració: 10

    ... cal fer esment, encara, als "errors tipogràfics"... I a l'accent i l'encant de les franceses...!!!

  • Possiblement...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-02-2005

    ... una de les millors històries... Com et deia de "conya" -que no de "coyote"- ha pagat la pena esperar-la...

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Gorwilya | 30-01-2005 | Valoració: 10

    Ara estava llegint els diferents relats de diagonal 629 i he anat a parar el teu. És genial, m'ha agradat molt i m'ho he passat molt bé llegint-lo. Trobo que és molt divertida la part en què planifica el seu futur i quan el virus l'infecta i comença a parlar canviant l'ordre de les llestres... xD

    Una abraçada!

    Gorwilya

  • Ai, em parteixo de riure!!![Ofensiu]
    Josep Clínez | 26-01-2005 | Valoració: 9

    Boníssim, Pivotatomic, m'ha agradat molt. I trobo que el millor paràgraf és aquell que descriu com seria la seva vida amb l'Yvette (morir-se als 107 anys, etc.). De veritat, eixe paràgraf me l'emmarcaré!

    Jo ja tinc publicada el meu nen autista que espero que llegeixis i comentios tan vertaderament com tu saps (encara que em facis caure de cul).

    Donc bé, res, a10 i molta joia!

  • Renoi![Ofensiu]
    brideshead | 26-01-2005 | Valoració: 10

    És genial!. Un relat fantasiós, que no pots parar de llegir, perquè et vas preguntant... ueq il ràtaes passant a aquest noi?
    I també li he trobat un rerafons: potser arribarà el dia que els virus informàtics també afectaran les nostres vides, els nostres cervells, de manera monstruosa. M'encanta la imaginació que has tingut per pensar en un relat així... a més a més de l'esforç que t'haurà suposat transcriure aquesta dislèxia de lletres! Crec que tu deus ser el primer que s'ho ha passat bé escrivint aquesta història, i després, nosaltres que ens ho hem passant "babom" llegint-lo!
    Tatscilife!
    Una abraçada!
    D.P. per a quan el vèno?

  • Hahahahaha![Ofensiu]
    Ilargi betea | 26-01-2005 | Valoració: 10

    Uo, és encara més bo del que m'esperava! t'hi has lluit, pivotatomic! que es noti de qui ha estat la idea!
    Doncs res, que cada cop els relats de Diagonal 629 son més bons... tot i que crec que aquest és insuperable, no sap com he rigut!

    Apa, una forta abraçada i molta màgia!

  • És genial![Ofensiu]
    ximxim | 26-01-2005 | Valoració: 10

    Hola Pivotatomic!
    Un relat molt original i divertit, m'ha fet molta gràcia imaginar-me la cara de la mare quan el personatge li diu "Daeu, rema! On drevin a nardí!"
    I el final, immillorable. Amb una mica de sort en Lop aconseguirà casar-se amb la Tteyve...com que els dos parlaran en el mateix idioma... jejeje
    Bé, felicitats pel relat, i jo m'hi posaré en quant acabi els exàmens...

  • molt bo[Ofensiu]
    peres | 26-01-2005

    ei, alernuclear, q sí, q està molt bé, q té un molt bon ritme i és prou divertit. M'ha agradat sobretot com descrius els propòsits de casament, fills, morir als 107 anys, etc. molt bo!

  • segueix[Ofensiu]
    fill de les ombres | 26-01-2005 | Valoració: 9

    segueix escrivint! sense complexos, sense judicis, sense valoracions...
    el que s'escriu, com el que es composa, com el que es pinta, com el que s'esculpeix en pedra... si ve de dins en direm art, si ve de la demanda d'una editorial, una discogràfica, un museu o un mecenes... després de fer un estudi de mercat... serà... damer? (això... merda)

    la penicilina la van descobrir per ser uns despistats i una colla de guarros que no netejaven els utensilis... potser en un relat pel que no donaries mig cèntim... hi trobem un nou miquel martí i pol, ... o donat el teu estil... un nou guionista pels del Terrat!

    segueix escrivint

  • Llegint en "diagonal",[Ofensiu]
    brideshead | 25-01-2005

    ja veig que només em queda imprimir-lo i llegir-te en calma per veure de que va i comentar-te. Però mira, com que sé que et fan molta il·lusió els comentaris (com a tots, val a dir) i que a més, tindré la sort d'afegir-te el 22, doncs aquí el tens. Si puc, demà faré de "jutgessa". Però ja t'avanço que només el principi, ja m'ha agradat.
    Un petó!

  • Lomt...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-01-2005

    ob, tevipotòcim!!!
    Ha valgut la pena esperar prop de seixanta dies... Oh ah tesat ropp ed sod somes???

Valoració mitja: 9.14

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

588 Comentaris

136626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")