Dia de canvis

Un relat de: terra

Aquell matí, quan es va llevar va notar que alguna cosa havia canviat. Va obrir la finestra i es va trobar davant un dia trist. Una massa grisa s'havia apoderat del cel blau dels últims dies. Havia arribat la tardor. Potser era un senyal. Després de dies de sol i bon temps, de cop aquest canvi.
Tot i que aquests dies la deixaven aixafada, va decidir sortir a fer una volta abans que la tristor del cel es transformés en llàgrimes. Va sortir de casa i es va trobar amb una colla de nens que gaudien dels últims dies de vacances. No va poder evitar quedar-se aturada i mirar-se'ls. Quina tranquil·litat i quanta innocència! De sobte es va veure transportada anys enrere, quan, com aquells infants, jugava al carrer de davant de casa amb tota la colla: jocs, alegries, ganes d'investigar-ho tot i alguna baralla, era inevitable. I en mig de tot això, el despertar d'alguns sentiments que fins aquell moment no havia sentit mai.
Llavors el va veure. Anaven junts, com sempre, decidint que farien aquella tarda. Ella se'l mirava embadalida, amb uns ulls brillants que desitjaven ser correspostos. Però sabia que no podia ser. Ell ni se n'adonava, només la veia com l'amiga amb qui compartir bones estones. Sempre havia pensat que aquells dos anys de diferència els feien viure en móns diferents, que només s'unien en les estones de joc compartides al carrer.
Aquest record la va fer tornar a la realitat. Tenia una sensació estranya. En tot l'estiu no hi havia donat més voltes. La feina li havia absorbit la major part del temps i, ara, s'adonava que feia més de 3 mesos que no en sabia res. Potser, al final, el temps i la distància havien fet el seu efecte. No sabia gaire com digerir aquella situació. Havia d'estar trista per haver perdut completament aquella mica d'esperança que feia tant temps que mantenia? O, al contrari, s'havia d'alegrar d'haver deixat enrere un sentiment que la consumia dia rere dia i que sabia que no tenia cap mena de sentit?
Tot caminant va decidir que la segona opció era la més adient. En certa manera estava sorpresa. Després de tantes vegades de mirar d'oblidar tot allò i no haver-ho aconseguit, ara, de sobte i sense plantejar-s'ho havia aconseguit poder tancar aquella etapa.

Comentaris

  • Final d'etapa, començament de trajecte[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-11-2008

    Torno a passar pel teu espai, tal com et vaig dir, i continuo avall... i aquest cop trobo un relat més narratiu.

    Vull assenyalar que la narració resulta de seguida molt natural, fins arribar al moment d'un dia qualsevol en què no succeeix res transcendental però la protagonista dóna un pas endavant molt important en la seva vida, deixant enrere una etapa.

    El contingut, doncs, resulta convincent. De vegades les coses succeeixen quan menys les esperes... o precisament per això...
    Mira, em permeto l'atreviment d'oferir-te un relat que penso que et pot agradar; es diu Amb les cames separades i allà trobaràs, si hi vas, una noia a la qual li passa exactament això... Espero que sigui del teu gust, si decideixes passar-te ( només has de clicar sobre les lletres en color per fer-ho! )

    Avui t'envio una abraçada de les que tenen sentit,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

terra

20 Relats

26 Comentaris

20622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.22

Biografia:
Vaig néixer la primavera de l'any 1988. Soc periodista i tot i gastar paraules escrivint sobre la realitat, de tant en tant m'agrada plasmar les històries que només són reals en el meu cap.