Filosofia feta futbol

Si Josep Guardiola fos argentí ja s'hauria convertit en el líder espiritual d'alguna d'aquestes sectes que es dediquen a idolatrar futbolistes. Però Catalunya no és Argentina, aquí el seny frena la rauxa. I és precisament aquesta combinació perfecta de seny i rauxa la que ha aplicat Guardiola per convertir-se en l'entrenador que marcarà un abans i un després en la història del Barça. Un entrenador que ha carregat sempre amb l'estereotip d'estrany futbolista culte, aficionat a la poesia i amb amistats tant singulars com David Trueba, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol.

Guillermo Amor, bon amic i referent de Guardiola des que va arribar a la Masia té molt clara la definició del de Santpedor: "És un d'aquells futbolistes, que es poden comptar amb els dits d'una mà, que és intel·ligent dins i fora del camp". L'excapità, Andoni Zubizarreta, també destaca aquest tret: "sempre ha estat un aprenent, capaç d'absorbir alguna cosa cada dia. El millor de tot és que també té la capacitat per ensenyar".

És aquesta intel·ligència el que el va convertir en el director d'orquestra del Dream Team amb tan sols 22 anys. Després de 17 anys al club, l'any 2001 va decidir deixar el Barça. Va marxar amb discreció, tal com havia arribat i sabent que un dia o altre tornaria a casa. Després d'un periple per Itàlia havent de lluitar contra una falsa acusació de dopatge i un parell de temporades a l'Al Alhy, tanca la seva carrera de futbolista als Dorados de Cualiacán, de Mèxic, a les ordres del seu bon amic Juanma Lillo. El juny del 2007 debuta com entrendor en el Barça B, on compleix amb l'encàrrec de tornar el filial a la segona divisió B. Finalment, el setembre del 2008, Laporta fa una jugada arriscada i aposta per Guardiola per substituir Frank Rijkaard a la banqueta del primer equip.

El noi de Santpedor, emprenia el seu propi viatge a Ítaca. Com descriu el poema, es trobarà un camí llarg i ple d'aventures. Però Guardiola demostra una altre vegada la seva capacitat innata per gestionar la situació: "Els perdonaré que no l'encertin, ara, no els perdonaré que no s'esforcin", diu el tècnic en la roda de premsa de presentació. Tota una declaració d'intencions. El tècnic torna al Barça uns valors que s'havien perdut: modèstia, treball, constància, prudència, respecte, compromís i unitat: "Des de l'època de Sacchi, l'arribada de Pep Guardiola ha estat una revolució en el futbol", assegura Michel, l'exjugador del Madrid.

Des de l'àrea tècnica, ara vestit amb algun disseny italià, encara pots veure aquell jove escanyolit que des del mig del camp estenia els braços cap aquí i cap allà, cridava i donava instruccions com si ja sabés que algun dia repetiria la feina des de la banqueta. Guradiola, agafant el referent poètic de l'obra Ara mateix de Martí i Pol llueix un lema: "tot està per fer i tot és possible". Ell ho ha demostrat. Al ritme del Viva la vida de Coldplay ha portat l'equip, gairebé, a la perfecció. "El líder soc jo, em seguiran i ho aconseguirem", va etzibar als periodistes quan començaven a parlar de crisi. I com sempre, tornava a tenir raó.

"Per poder portar el Barça, el més important és tenir força per prendre decisions i habilitat per parlar amb la premsa. El Pep en sap i és llest, per això pot ser entrenador". Aquestes paraules de Cruyff diuen molt de l'actual entrenador del Barça. Un entrenador que no concedeix entrevistes, no cal. A les seves rodes de premsa és capaç de transmetre la seva filosofia de joc, però també la seva manera de ser. Molts poden jugar a futbol. Molts poden ser entrenadors. Però només alguns, molt pocs, tenen un do especial que els fa entendre i viure el futbol d'una altra manera. El futbol de Guardiola no deixa de ser la plasmació d'una personalitat forjada des de ben petit pels ensenyaments de casa i completada, futbolísticament, de la capacitat de quedar-se amb el millor i, alhora, saber evitar els errors, de tots els entrenadors que han deixat empremta en la seva carrera.