Del mòbil al llit

Un relat de: terra
No l’estimava. D’això n’estava segura, però feia temps que notava una connexió. Les converses s’havien fet més freqüents i més personals. No sabia com havia passat, però li havia despertat certa atracció sexual. Se li feia difícil explicar-ho: no era exactament qüestió del físic, encara que no podia negar que en més d’una ocasió els ulls decidien centrar-se en el seu cul (era un bon cul, perquè negar-ho). El caràcter sí que la fascinava: li havia caigut bé des del primer dia, agradable i simpàtic amb tothom. Però el què més li agradava era aquella vessant romàntica tant difícil de trobar en la majoria d’homes. Tenia totes aquelles qualitats que ella havia somiat tantes vegades que havia de tenir l’home de la seva vida. Però no era amor el què sentia. Mai s’havia trobat en aquella situació: per primera vegada a la vida el què desitjava era sexe. Sexe i res més. Res de romanticisme, res de pensar en un futur en parella. S’havia acabat això de buscar el príncep blau i evita els embolics d’una sola nit. Volia passar-s’ho bé, una nit per experimentar amb ell i fer realitat alguna de les fantasies de les quals, fins ara, només eren testimonis els llençols.
Ella sabia el què volia, però i ell? Li semblava impossible que algú com ell s’hagués pogut fixar en ella. La diferència d’edat era considerable i les parelles que li havia conegut no tenien res a veure amb ella. Sempre que li havia confessat interès en alguna dona, cap s’assemblava a ella. A més, sabia com era i de la manera com s’entregava a les relacions; els rotllos d’una nit no els volia ni veure. Per què, doncs, havia de ser diferent amb ella? Els dubtes l’assaltaven, però cada dia que passava el desig era més fort. Cada nit es ficava al llit imaginant la trobada. Ho havia de reconèixer: l’excitava, i molt. Tant, que dia rere dia els seus dits acabaven jugant al seu entrecuix. Primer suaument, aprofitant per acariciar-se els pits alhora. I a mesura que al seu cap la història avançava, els dits emprenien també un ritme més frenètic. La calor s’apoderava del seu cos i l’excitació arribava al màxim. Un crit ofegat en el coixí deixava endevinar l’orgasme que li sacsejava tot el cos.

*****

Era divendres. Les deu tocades i sopava d’una mica de fruita. Com moltes setmanes havia plegat tard de la feina. Cansada després de dotze dies seguits treballant. No tenia pressa, l’endemà feia festa. Tenia la televisió engegada, però no li feia cas. Desparar taula i rentar plats, la rutina de cada dia. I abans d’anar a dormir, una estona de lectura al sofà. Estava immersa en la història que narrava les escapades furtives d’una dama de l’edat mitjana quan va sentir el telèfon. Va alçar el cap. Quasi les dotze. Un whatsapp a aquella hora? La sorpresa encara va ser més gran en veure que era ell. “Ja dorms?”. Li va contestar amb un: “no. Llegia. I tu, què? Avorrit? Hehe”. La resposta la va descol·locar: “tens ganes de festa?”. On volia anar a parar? No estava segura de què fer, però es va deixar endur per l’impuls. “A veure...divendres a la nit. Lectura al sofà i a dormir d’hora o una mica de festa? La tria és fàcil. Em quedo amb la festa k necessito desconnectar, hahahaha”. Reacció ràpida: “Hahaha. Ok. Vine”. Allò no s’ho esperava. “Ara? On?”. “No dius k vols festa? Vine. Estic en boles. Llençols nets”.
No s’ho podia creure. No podia ser que parlés seriosament. Ell tenia facilitat per fer conya en el terreny sexual. A la feina les bromes es repetien contínuament i amb tothom, però allò era una altra cosa. Missatges al mòbil a mitja nit i una proposta molt clara. Era habitual? Una broma que fins llavors li desconeixia, o realment hi havia alguna cosa més? Va dubtar abans de respondre. Hi va donar unes quantes voltes. Les reticències de sempre: la diferència d’edat, companys de feina... realment seria capaç d’embolicar-se amb algú amb qui mai havia flirtejat? Aquell desig de sexe per sexe feia mesos que l’acompanyava, però de cop i volta els dubtes l’assaltaven: seria capaç de no enamorar-se’n? No podia! “Tens ganes de jugar??? Mmmm... Però és una mica tard per sortir de casa”. Li va sembla una bona resposta. “I tu?” Sempre amb la pregunta clau a punt per disparar. Què havia de dir? Només de pensar en la situació s’excitava. Ho havia somiat tantes vegades! I quantes nits de plaer solitari imaginant-s’ho! “Perquè no”. “Doncs vine”. “Ok. Dona’m un quart d’hora. I no t’espantis quan sentis el timbre de la porta”. Ja estava fet. “Hahaha” Va ser tot el què va rebre per resposta. Els nervis se la menjaven per dins. En un tres i no res es va canviar de roba interior, es va posar el millor vestit que tenia a l’armari i d’una revolada es va endur l’ampolla de vi que feia setmanes que esperava ser oberta dins la nevera. De camí va comprar condons en la màquina expenedora d’una farmàcia. No li havia preguntat si en tenia i preferia anar preparada. Va arribar a la porta i la mà li va quedar a mig camí abans de tocar timbre. Va respirar fons i va fer un parell de voltes, metre amunt i metre avall de la vorera. Segur que havia de fer aquell pas? I si tot plegat era només un joc? Però les ganes podien més que la raó. Va tocar el timbre i de seguida li va obrir la porta, sense preguntar qui era. Mentre pujava l’escala va decidir que entraria fent broma sobre com s’hauria pres ell la seva gosadia. La porta estava entreoberta.
- Hola?! Jan?
- Ei! Passa, passa.
Va entrar, estranyada per no veure ningú. Esperava trobar-se’l al menjador demanant-li explicacions sobre la seva visita a aquelles hores de la nit. Va deixar la bossa i l'ampolla de vi sobre la taula.
- Soc a l’habitació, entra. Com si fossis a casa teva!
A l’habitació? Allò no ho havia previst. Potser estava endreçant alguna cosa. Va decidir entrar, sense esperar trobar-se aquella imatge.
- Jan? Oh! Però es pot saber què...!!!! – Abans d’acabar la frase ja tornava estar girada de cara al menjador. No l’havia enganyat en el missatge: l’esperava completament despullat a sobre el llit. I ella que hi havia anat amb ganes de fer broma, preocupada per no fer el ridícul si ell no tenia cap mena d’intenció de passar la nit amb ella.
- No deies que volies festa? Au va, no tinguis manies!
- Estas sonat! Pensava que només jugàvem! Saps, venia amb ganes de veure la teva cara en comprovar que jo era capaç de plantar-me a casa teva a questes hores...però he de reconèixer que has sigut tu qui m’ha guanyat la partida.
I llavors es va adonar que la cosa anava seriosament. No eren imaginacions seves. L’atracció era mútua. Així que només havia de decidir: o es tirava de cap a la piscina i feia realitat els seus somnis o es feia enrere i s’oblidava de tota aquella història. Va dubtar, tots els pros i contres li van passar ràpidament pel cap, però no hi havia temps per pensar tant. Va decidir aparcar els nervis i deixar-se endur per la passió. Va fer mitja volta i al mateix temps va deixar caure el vestit que duia. Va veure un somriure de desig dibuixat a la cara d’en Jan i li va respondre de la mateixa manera. En pocs segons ja era al llit, amb ell, completament nua. Dos cossos que s’embolicaven i es menjaven a petons. De cop ell se li va posar a sobre, una mirada de desig i sense dir res més la seva boca va començar a buscar els seus pits. Li xuclava els mugrons, al mateix temps que les mans li acariciaven els pits, apretant-los fort i ajuntant-los mentre els hi llepava. Li encantava. Respirava fons i gemegava de plaer. I com si li pogués endevinar el pensament, va anar deixant els pits i mica en mica, fent-li petons a la panxa va seguir baixant, fins arribar al seu sexe. Estava molla. Tal com havia somiat tantes vegades. El clítoris que s'inflava i ell que li menjava la figa com mai. Allò sí que la feia fondre.
- No paris! – va cridar, mentre amb les mans li aguantava el cap perquè no marxés d’allà.
- Vull que et corris a la meva cara!
Estava molt calenta. Li estaven fent un dels millors cunnilingus de la seva vida! El ritme es va anar incrementant i de cop va notar com un dit s’introduïa a la seva vagina, sense que les llepades s’aturessin. Al cap de poc ja eren dos dits i el seu cos començava a estar al límit.
- Segueix, sí, sí! Ah! Oh! Sí!
Els crits es feien més forts i seguits. Notava l’orgasme que arribava. I de cop, aquella descàrrega elèctrica que li enrampava tot el cos. Estava estirada quan ell se li va acostar per fer-li un bon morreig. Notava el gust del sexe als seus llavis. I sabia que ara era el seu torn. Entre les seves cames va notar un bony que deixava clar que ell també estava a punt i excitat. Va recuperar energies ràpidament i va començar a sacsejar-li la polla amb les mans. Tenia una bona mida i estava ben empalmada. No calien gaire preliminars així que es va deixar anar cap al capdavall de llit. Volia menjar-li amb totes els seves forces. Sabia com fer-ho. Primer llepar-la de baix cap a dalt, com si fos un gelat. De tant en tant, una xucladeta als ous. I quan ell va començar a gemegar va saber que era el moment. Tota cap a la boca. Entrar i sortir, sense parar.
Al veure’l a ell tant excitat, ella també havia tornat a agafar el punt. Tornava a estar molla i desitjava com mai que la penetrés. Així que es va aturar i li va demanar. Ell va agafar un condó i se’l va posar ràpidament. Ella, a sobre, el va cavalcar. Tots dos gaudien, van intercanviar postures una estona fins que ell la va avisar:
- Ja em ve!
Ella es va tornar a posar a sota, i ell a sobre, dominant. Li agradava aquella sensació de poder i ella també disfrutava. Unes últimes envestides, acompanyades d’un joc de mans al clítoris d’ella i en pocs segons tots dos arribaven al clímax.
Van deixar-se anar al llit, un al costat de l’altre. Esgotats. Tots dos van convenir que havia estat una de les millors nits de sexe de les seves vides. “Ho hem de repetir”. Ella se’l va mirar, va somriure i li va fer un petó. “Queda’t a dormir si vols”. Millor que no. L’endemà no treballava, però volia evitar haver de sortir a primera hora i patir, de camí fins a casa, per por de trobar-se algun conegut i haver de donar explicacions.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

terra

20 Relats

26 Comentaris

20649 Lectures

Valoració de l'autor: 9.22

Biografia:
Vaig néixer la primavera de l'any 1988. Soc periodista i tot i gastar paraules escrivint sobre la realitat, de tant en tant m'agrada plasmar les històries que només són reals en el meu cap.