Deu 'xorrades', deu (sense cap d'afegitó), concentrades en càpsules de tot a 60 cèntims (abans 'tot a cent')

Són pensaments tan profunds que expressen la genialitat d'un mestre.
Semblen obtinguts per la via de la destil·lació, fins a deixar el pensament en estat pur.

L'enhorabona !

que una cosa sigui bona no te perquè durar molt no? hehehehe.

Original si que ho és aquest relat.

Ahhh...la teva foto tb és una mica artifisiosa, no ho trobes tu també? ;-)

"in extremis" acudint al meu requeriemnt cridaner...Ets una joia! T'ho agraeixo MOLT.

tens un escriure molt original, amb "xispa" Li treus punta a expressions i pensaments.

Diria que tens sentit de l'humor, no sé si ho encerto.

T'he fet llegir els meus escrits dits "poesia" ai, pobre de mi (i de tu.)

M'ha agradat entrar a comprar a la teva botiga...

Pensaments en veu alta, que sembles haver caçat al vol, vet a saber on... És potser la tardor que et convida a filosofar?
Pensaments que s'enlairen com petits núvols, cadascun d'ells amb la seva pròpia forma mutant, on cada percepció hi veu el que vol.
Uns són més irònics, d'altres més psicològics, però tots estan salpebrats amb el teu somriure entremaliat i juganer.
Jo em quedo amb la lògica aplastant i la profunditat etèria del 1 bis i del 10...

Una abraçada en càpsula espacial que arribi fins allí on ets!

A més és molt interessant el diferent vessant que agafen totes. En poses de divertides i de profundes... i, de fet, crec que totes tenen ironia i profunditat.
Són genials l'1 bis i el vuit.

Una abraçada.
Un plaer gratificant llegir aquests pensaments.

Arbequina.

Semblen escrites d'una tirada i això, si ha estat així, fa pensar en un escriptor excitat amb el que escriu, accelerat i amb un somriure nerviós a la cara, jejeje (això és una imatge que m'ha regalat el cervell, que de quan en quan està com una regadora).
El títol m'ha encantat, això de les càpsules de tot a 60 ct. jejeje. Encara em confirma més l'escenari creatiu i el tempus.
Per a mi les millors són les dues nr.1, la 4, la 8 i la 10. Aquesta última és tota una menjada d'olla, buff.
Un plaer llegir-te i rellegir-te (ho faig sovint, sí...sóc culpable d'inflar el teu volum de lectures)

petons

angie

Bones pensades, company! N'hi ha per calentar-se els cascos en algunes! També en col·loques de punyents, d'absurdes, de xistoses... una varietat del tot aprofitable... curteta i encapsulada...

Preferides: 1, l'altra 1, 4, 8.

És que fins i tot amb això dels "bis" ets original! Normalment es fan al final després dels aplaudiments, en canvi tu, pels teus daixonses, ens el poses al començament... genial!

Plas, plas, plas i més plas de propina.