Desviats

Un relat de: Mercè Bellfort

Desviats


Se senten propers, però mai no es podran tocar.
Miren endavant, però mai no ho faran cara a cara.
Comparteixen el mateix projecte, però des d'una certa distància.
Són ànimes bessones, però mai no sabran res del gust d'un bes.
Mantenen una esplèndida línia, però mai no en podran gaudir.


I que n'arriba a ser de trista la vida dels rails!






Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 18-11-2009


    i malenconiós. Quina metàfora tan ben trobada. Trist destí el dels rails. Tant si convergissin com si divergissin es trobarien en algun moment o altre(és clar que llavors el tren descarrilaria) però anant paral.lels només es poden abraçar a l'infinit, però com l'infinit no deixa d'ésser una invenció humana, qui sap? A més ja ho deia en Jaume Perich "Les línies paral.leles es troben a l'infinit, cada dia a les set de la tarda"
    Excel.lent la idea, el títol i les imatges, properes a "Estacions" no sé si l'has llegit. En fi, ens seguim comentant. A reveure!

  • Ferm i breu[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-12-2008 | Valoració: 10

    Ja ho veig, perquè resulta evident, que li has trobat el gust a l'estil minimalista, com tu li dius.
    Jo també m'he aventurat amb els nanos en un parell d'ocasions i la veritat és que el desafiament d'aquest estil crea addicció...

    En dies com aquest, quan estic cansada i la concentració és baixa per esgotament, s'agraeix la brevetat si va acompanyada, com és el cas, d'una correcció curosa i d'una claredat encertada al presentar la història.
    I a més a més, l'argument és ben ferm!

    Com que m'he quedat amb ganes, però, de tornar a llegir-te, hauré de tornar a passar aviat!

    T'envio una abraçada confiant en què no es desviï del seu objectiu,
    Unaquimera

  • Un minirelat[Ofensiu]
    Xantalam | 20-11-2008

    d'estil minimalista, com tu dius, per mi molt proper a la poesia. Unes reflexions molt suggeridores entorn a la vida dels rails. M'ha agradat tant la imatge que es possible que la utilitzi per fer un poema, si em dones permís, clar!

    Un plaer haver-te conegut a tu i al teu marit, a l'Escala. Un dia per mantenir en la memòria de tots els que ho vam compartir.

    Una abraçada!

    Xantalam

  • Jugar[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-11-2008 | Valoració: 10

    He llegit el teu relat. I també ho he llegit eliminant el NO i el MAI. I també m'ha suggerit quelcom + quelcom.

  • Trankilla Mercé...es trobaràn ni k sigui a l'infinit...[Ofensiu]
    entortilligat | 13-11-2008 | Valoració: 10

    Esplendid! Senzill! Preciós!

Valoració mitja: 10