DESPERTAR

Incipients, els rajos de sol esmicolen en mil bocins les últimes negrors i les finestres, aquí i allà, s'encenen aleatòriament mentre els seus inquilins desperten de la reparadora son nocturna. Els carrers, deixant-se acaronar les llambordes per la llum tèbia, reben pacients les trepitjades d'unes siluetes borroses i ensopides. De sobte, les formes sense fesomia cobren vida i rebel·len –il·luminades per la claror dels comerços més matiners— la seva identitat secreta creant una eclèctica desfilada. Llavors, les senalles, esquellejant sobre els braços molsuts de les minyones, van i venen pels carrerons empedrats i una corrua de xiquets amb les carteres a l'esquena i la clenxa enganxada al front travessen la plaça decidits. L'olor a pa del forn els embolcalla a tots i els estossecs –de diverses consistències— s'escolten arreu formant una curiosa simfonia. Cadascun d'ells sembla complir una missió precisa i concreta sense saber-ho, moguts per la inèrcia del dia a dia. L'agutzil obre l'ajuntament amb puntualitat germànica abans que l'alcalde, amb el seu mostatxo ondulat, aparegui renegant pel carreró. El farmacèutic que, després de lamentar davant d'un tallat les injustícies arbitrals del cap de setmana, s'afanya a amagar-se darrera el taulell per espiar —mentre es dirigeix cap al mercat— el ball de malucs de la serventa dels Segarra. Tots i cadascun d'ells formen part d'un engranatge coreogràfic casual però perfecte. Representen, encara que amb indolència, el seu paper magistralment i, aliens a la força que els empeny, traspuen resolució. Com la mestra que, indiferent a les mirades dels parroquians del cafè –admiradors secrets del seu cos jove i sinuós— es dirigeix presta cap a l'escola, mentre un vailet entremaliat la saluda descarat creuant-se en el seu camí. Cada cop més gent omple els carrers omplint-los d'una remor característica. Alguns venedors, aixoplugats sota els porxos de pedra, canten les virtuts de les seves viandes amb eslògans curiosos i divertits. El carter, atrafegat reparteix notícies, factures i secrets d'amants amagats en sobres multicolors. A les balconades, estretes i rovellades, els geranis pengen orgullosos, amb els seus vermells i roses, en forma d'estendards florals. De cop, les voreres esdevenen massa estretes per assumir tot el trànsit de vianants i les ensopegades es succeeixen sense remei. Una rònega bicicleta—conduïda per un pagès de boina i caliquenyo—per poc no s'endú una senyora de volum considerable i varius evidents. Degut a l'ensurt ha de ser atesa per alguns transeünts que, a l'arribada d'un guàrdia, es dispersen deixant l'assumpte en mans de l'autoritat. L'agent, amb la predisposició inherent al seu càrrec, assisteix la senyora mentre un colom bombardeja, amb una micció calenta i pastosa, el seu uniforme des de les altures. Uns metres més enllà, al quiosc, el rector es passeja entre la premsa del dia i no pot evitar llençar—de cua d'ull—miradetes furtives a les revistes amb senyores lleugeres de roba. El quiosquer, divertit per la visió, despatxa un dècim de loteria a un client alhora que pensa, possiblement, en la debilitat de la carn.
El matí es va exhaurint i duu incorporada una nova llum. El campanar de l'església—com volent confirmar el fet—s'afanya a anunciar l'hora amb un to irònic de campanes. Una dona, amb la cistella a vessar, aprofita per anunciar a la seva interlocutora—professional en l'art de parlar i no dir res—una pressa fingida. Poc a poc, els bars es van omplint de clients assedegats i diferents beuratges s'escampen per les taules. La canalla surt esperitada de l'escola donant puntades de peu a una pilota. Els comerços es queden orfes. Les xemeneies expulsen la flaire de les més diverses menges. L'alcalde encara blasfema quan torna cap a casa. De la tintoreria surt el guàrdia en mànigues de camisa, amb cara de pomes agres. Com fitxes d'un taulell imaginari tots els personatges es recol·loquen per seguir amb la partida quotidiana.