DESPERTANT

Un relat de: Marteta
Món aliè a mi, mirades que tempten però que no parlen, que no s'entenen. Un cigarret voldria que fóssis, per posseïr-te, calada a calada, i després apagar aquest foc intern que em corromp segon a segon. Com si de propietat privada es tractés acudiria al teu encontre i em beneficiaria del que em poguéssis aportar. I com la cendra que cau al terra, s'esfumaria amb l'aire. Els pulmons deixarien la marca negra que transpassaria al meu cor, al record. Però seria una vivència. Existencialisme, collons. Estic farta d'idealismes inútils. Sols tu, sols jo som el principi i el fi del que la nostra voluntat i capacitat poguem aportar-nos

Comentaris

  • Cigarreta i ànima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2015 | Valoració: 10

    No hagués pensat que la cigarreta es pogués utilitzar tan bé per descriure un paisatge interior i personal. Ho has aconseguit plenament, amb poesia i lirisme. Centra't en ell, gaudeix, gaudiu, que després ja vindran els idealismes! Una forta abraçada, Marteta.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96