Desig

Desig



Ella no sabia res de la vida. Era innocent. Amb la innocència que dóna no haver patit. No és que no li haguessin passat coses, és que no patia.
Vivia en un mon imaginari (ara ho sap) . Era feliç!. Qui li havia de dir que aquest mon s'ensorraria i comprendria de que va tot plegat!

Ella sempre havia pensat que era bonic estimar. Que era bonic que t'estimin. Que era bonic viure. Ella volia viure per sempre!. No podia concebre deixar d'existir!. La vida era meravellosa!

Però un bon dia, ves a saber perquè, (bé, ella si que ho sap perquè),tot va deixar de ser com era. Va comprendre . No va ser de sobte, no, i ara! no ho hauria pogut pair. Va ser poc a poc. Ara una cosa, ara un altra. Ara algú. Ara algú altre. Ara….. Ara…..I tot va canviar . El seu món idíl·lic, absurd potser?, il·lusori, qui sap! Va començar a perdre sentit . S'havia equivocat? Havia escollit la drecera que no tocava? Potser no havia sabut llegir bé les indicacions?. El cert és que aquell camí no duia on ella pensava. Però... i ara ? com podria tornar endarrere per començar de nou? Tornar al punt de partida podia dur-li tant de temps, que a l'arribar-hi , ja no caldria tornar a començar! Estava perduda!

Sense esperar-ho, però, (les coses sempre venen així) algú va fer un comentari:
- no!,no!, no s'ha d'anar endarrere per tornar a començar, s'ha de tirar endavant!- una veritat de "perogrullo" direu- però és que quan estàs perdut ho estàs i el més evident pot ser quelcom inaccessible.

Com es pot tirar endavant -va pensar ella- si tot just estàs feta un embolic!.

Van passar dies, mesos, en fi, temps. Ella no se'n sabia avenir de com poc a poc s'asserenava. Es va donar més temps. Ara ja no tenia pressa. Però això sí, esperava el senyal. Que absurd pensareu! No n'hi ha de senyals ! Doncs esteu equivocats, si que n'hi ha de senyals, només cal estar a l'aguait!

El senyal va arribar. Va ! ara no penseu que era un senyal espectacular (d'aquests si que no n'hi ha). Va ser una cosa senzilla com totes les que de veritat tenen importància. No us la diré, no fos cas que algú es pensi que també és el seu senyal i s'equivoqui. Cadascú l'ha de trobar el seu !.

Ha passat més temps. És igual quan .Ara sap on ha d'anar i com. Bé, és difícil, però no impossible. Està contenta…, una mica, tampoc cal exagerar!. I és que el dolor no s'acaba així com així.