Desequilibrats

Un relat de: Mercè Bellfort

DESEQUILIBRATS

Puja les escales descalç per no despertar l'home que dorm plàcidament en un llit ensorrat pel pes d'un cos voluminós. Sap que sota el coixí sempre hi guarda el diari que conté tots els secrets que voldria conèixer. El veu molt adormit però, tanmateix, es mou amb molta cura i allarga la mà fins que nota el gruix desitjat. Els ulls delaten un delit per llegir les darreres pàgines. Quan per fi aconsegueix fer-se amb la llibreta prohibida s'adona que aquesta vegada ha emprat una llengua que desconeix. Només comprèn un nom que consta escrit dues vegades: Sergei. Dedueix que el seu company és conscient d'una obsessiva persecució per part d'ell. Comença a malpensar d'aquest home que fa temps que l'ignora i ha deixat de fer l'amor amb ell perquè la passió inicial s'ha esvaït. Plora en silenci, se sent vençut. Creu que ha de fer alguna cosa davant d'aquesta situació insuportable. La ràbia i el desconsol se li mengen l'ànima. No ho vol fer però ho farà:mira al seu voltant i agafa el primer cable que troba i el refrega unes quantes vegades amb les mans abans de passar-li pel coll. Està convençut que s'ho mereix, se sent traït per aquest ésser que ha estimat tant. La suor de les mans i la vista borrosa són senyals evidents del seu neguit. Se'l mira per darrera vegada i se li apropa per demanar-li perdó. Mentre li xiuxiueja uns mots tendres a l'orella sent un cop sec i contundent que el deixa inconscient damunt del llit. Un objecte pesant ha esberlat el seu cap que comença a sagnar escandalosament. Una mà ferma i decidida s'apressa a tirar-lo al terra sense escrúpols per rematar-lo amb una bota negra de militar que obeeix l'ordre d'un cervell embogit. No li ha calgut fer ús de la pistola que va heretar del seu progenitor rus. Satisfet del seu treball riu com una hiena i es disposa a despertar l'home del qual s'ha enamorat però en pocs segons s'adona sorprenentment que ha entrat en un somni etern. Cau en l'abatiment i desesperació. Només veu una sortida.
Des del carrer algú li ha semblat sentir el soroll d'un tret.


Comentaris

  • Vas prometra'ns...[Ofensiu]
    annah | 14-12-2009 | Valoració: 10

    que a la propera ens escriuries una història on els personatges fóssin malèvols. I... si aquests no ho són... poc els falta!

    Un relat genial! M'has fet posar la pell de gallina! Triangle amorós, enveja, venjança... sentiments i passió.

    Una forta abraçada!


    Anna

  • .....[Ofensiu]
    Naiade | 14-12-2009 | Valoració: 10

    Un relat complicat, que m'ha costat d'entendre. Tens un art especial per descriure situacions des de diferents punts, diferents moments, he acabat comprenent que al final i ha el quid de la qüestió.
    Una forta abraçada

  • Un tema delicat...[Ofensiu]
    brins | 13-12-2009 | Valoració: 10

    molt ben explicat. Com t'ho fas, Mercè, per poder escriure bé sobre qualsevol tema que et proposis?

    Descrius perfectament cada un dels minuts anteriors a la tragèdia, no ens expliques solament l'acció d'aquell moment , sinó que ens descrius també, acuradament, els sentiments del protagonista, i això ens permet conèixer perfectament, el motiu de la seva violència.
    Aprofito aquesta ocasió per desitjar-te molta sort avui, en el llirament de premis, però tant si escullen el teu treball com si no ho fan, ja saps que has guanyat. El fet de ser finalista té molt de mèrit.

    Que passis molt BONES FESTES DE NADAL, Mercè.

    Pilar

  • Magnífica micronovel.la de terror[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-12-2009 | Valoració: 10

    i suspens;tot i que el final és una mica ambigu, jo interpreto que l'assassí inicial es suïcida al veure que l'objecte-amant és mort. M'ha agradat molt i avui m'alegrat el dia, feia dies que no et llegia i ja ho trobava a faltar!

  • El valor d'una sola lletra[Ofensiu]
    Josoc | 11-12-2009

    A mi em va passar el mateix que a Canigó. Ja he llegit el teu aclariment. Penso que la manca d'una sola lletra ha contribuït a què la cosa no quedés clara. A l'última límia on diu: "Des del carrer algú li ha semblat sentir el so d'un tret", hi falta una A. Hauria de dir: "a algú...

  • Aclariment per a Canigó[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-12-2009

    És ben cert el què dius. Aquest final no queda prou clar. La idea que portava al cap era la del suïcidi en veure que el seu amant és mort ( el que representa que està dormint). El tema del carrer és una forma d'expressar que algú corrabora a través del so que ha sentit ( un tret) que en Sergei ha embogit i s'ha suïcidat.
    Gràcies pel teu comentari i també per voler sortir de dubtes sobre aquest final ambigu.
    Salutacions!

    Mercè

Valoració mitja: 10