Cercador
Desde la llunyania...
Un relat de: 14Una mirada que parla per si sola,
un somriure que em treu d'aquest sòc,
unes paraules,pura poesia pura...
I aquella sintonia que penetra fort dins meu,
paraules que s'escapen,com la fredor de la neu.
aquella melodia que penetra fort dins meu,
me canço preferida segueix sent la teva veu...
I perquè es tan difícil viure allunyat de tu?
d'allo que un més desitja i estima amb orgull,
i perquè em maltracta aquesta puta realitat
que em manté lluny de tu,sentinme jo un exiliat...
Que la flama es mantingui fins a la eternitat,
éss la flama d'una historia preciosa de veritat...
Comentaris
-
amb paraules a dir[Ofensiu]sense paraules | 08-11-2006
M' encanta la teva poesia...ja ho saps.
Segueix així petit escritptor.
((Suposo q ja saps qui soc))
Desde la llunyania l' estimada sent la teva crida *