Demanda al parc zoològic de Barcelona

Josep Sala

Carrer del Trastocat,24

Barcelona-08709



Direcció del Parc Zoològic

de Barcelona



Senyors,

Sóc un usuari del parc zoològic. Durant quinze anys, tots els dilluns, dimecres i divendres, des de les quatre fins a les set de la tarda, m'hi he presentat ininterrompudament. Només he faltat una vegada a la visita del seu parc, i va ser el quinze de juny de 1954, el dia del meu casament. Quatre anys després la meva senyora va desaparèixer, ella i el noi que feia encàrrecs a la drogueria que teníem a casa. També era un home casat amb tres fills i dues nenes. Poden vostès suposar el daltabaix emocional que aquest esdeveniment em va significar, però sempre he trobat consol en la contemplació de les bèsties del zoo. Ha arribat un punt que entre elles i jo s'ha produït una entesa, em reconeixen i ja m'esperen a les tardes i gairebé tots els animalons s'han convertit en la meva única família.

Si els explico tot això és perquè es facin càrrec del dany anímic a què estic sotmès d'ençà una setmana. Els vull denunciar una més que possible conspiració dels animals de la seva institució envers la meva persona, una conspiració incomprensible i cruel.

Al recinte dels lleons, només arribar, ja tots corren a amagar-se dins el seu cau i no es deixen veure, i personalment sóc molt sensible a aquestes bèsties. Certament són uns animals força indolents i pretensiosos, amb les seves grenyes i sempre estirats per terra, però com de petit en gairebé totes les pel·lícules i contes sortia un lleó, el tinc per un animal mitològic. Ara si vaig al zoo i no en veig cap, aleshores tinc la sensació que no he vist res.

Ben fotut, després m'acosto a la gàbia del goril·la. Aquest, en adonar-se de la meva presència em fa un bufec de menyspreu, es gira d'esquena i m'encara el seu cul i de tant en tant gira el seu cap per ullar-me i comprovar si encara hi sóc. Llavors, decideixo allunyar-me força disgustat, del magnífic mascle, que ja he deixat d'admirar i envejar. Ja pot tenir totes les femelles que vulgui i ser el que talla el bacallà que no li penso dedicar cap més moment. Trobo que no tan sols és una actitud de mala educació i de clar rebuig, és un atemptat a la meva dignitat de què sóc mereixedor pel nostre parentiu llunyà. Que cony li he fet jo, perquè em tracti d'aquesta manera tan vexatòria?

A les gàbies del micos, els pingüins i les cabres de muntanya, no se'n veu ni un d'aquests animals. Que potser vostès també hi estan implicats en aquesta conspiració i els retiren de seguida quan em veuen pagar el tiquet d'entrada?

I per postres quan m'adreço a un banc, de seure, per refer-me del cansament i la desfeta del meu pobre esperit, llavors els coloms s'afanyen a embrutar-lo, tot just quan ja hi estic ben a la vora, i m'haig d'estar tota l'estona a peu dret.

Si vostès, i els animals, no volen que vingui més m'ho diuen i ja està, però no cal que em facin tot això. Ja me n'aniré millor a veure els coloms de la plaça de Catalunya, si aquests s'avenen a la meva companyia. Però sí crec que se m'ha d'informar del perquè d'aquest canvi tan radical per part de tots el éssers del parc zoològic, tant els que hi viuen com els que hi treballen.

Els prego que em responguin ben aviat, ja que estic molt trasbalsat.

Atentament,

Josep Sala



Barcelona, 5 d'abril de 1963