Deixar de ser, no ser, nores…

Un relat de: baldufly

Que el que m'envolta noti l'odi que sento,
per deixar de ser un paper mullat sobre un sòl borrós.

Que el que m'envolta noti el dolor que pateixo,
per deixar de ser una fulla seca que no sap on deixar-se caure.

Que el que m'envolta noti la buidor que em xucla,
per deixar de ser una gota en un mar de falses esperances.

Que el que m'envolta noti la tristor del meu esperit,
per deixar de ser una guspira que l'aire gelat apaga sense llàstima.

Que el que m'envolta noti la ignorància dels meus passos,
per deixar de ser una barqueta sense rumb en un mar de dubtes.

Que el que m'envolta noti la soledat que pateixo,
per deixar de ser un punt en un horitzó infinit.


Que jo mateixa noti el que sóc,
per deixar de ser una arruga en un plec de roba,
per deixar de ser una engruna d'un tros de pa,
per deixar de ser una cosa insignificant dins un món insignificant.

------------------------------------------

Fred, que envoltes, que transformes, que capgires, fred.
Calor dels sentiments que bullen en un mur de gel.
Esgarrifances i gemecs que no poden exterioritzar-se.
Esbufecs d'un cor que no pot paralitzar-te.

Ai, aquell dia que et van dir que la vida era per a gaudir-la.
Ai, aquell dia que et van prometre que tard o d'hora tot arribava.
Ai, ingènua, tu t'ho vas creure sense dubtar-ho.
Ai, mira't ara i intenta tornar enrere per arreglar-ho.

Fred, que no perdones, que sempre retornes, fred.
Calor de l'amor que està envoltat d'espines i recel.
Esgarrifances que pertorben un somni inacabat.
Esbufecs que amorteixen un silenci ODIAT.

I sempre esperant allò irrealitzable.
I sempre desitjant allò impossible.
¿Per què la vida m'ha fet capaç d'arribar tant lluny
Però alhora m'ha traït sense deixar-me aconseguir el que vull? I QUÈ VULL?

Miro, i els ulls veuen el que l'ànima vol veure,
Escolto, i el que arriba al meu cervell són paraules que no cal creure.
Callo, però el meu silenci no demostra el que sento.
Ploro, però les llàgrimes no acabarien d'expressar el que lamento.

I sempre buscant en els altres l'ajuda,
Que perdo en els camins del meu propi laberint.
I sempre recolzant-me en els altres, obtusa,
Que sense ells perdo el camí del meu propi destí.

Perquè freda és l'ànima, que trista em manté viva,
Perquè freds són els llavis que intenten tancar-se per no obrir-se,
Perquè fredes són les mans que han perdut el tacte,
Perquè freds són els ulls que es claven en els teus sense mirar-te.

I ara, entre paraules que surten sense pensar,
I ara, enmig de persones odiades, fredor i sense esperança,
Expresso el meu desig de trobar, en aquesta vida, una cosa,
Trobar qui sóc, què sóc i què m'ha de fer tirar endavant.

Odio, envejo i no oblido.
Provoco, insulto i no perdono.
Soledat que evito, soledat que em persegueixes: DESAPAREIX JA!

Comentaris

  • Brida | 04-11-2005 | Valoració: 9

    Hola baldufly!

    ja et vaig dir que vindria a deixar-te un comentari...jeje... aprofito un moment que no tinc gaire feina...

    al teu relat hi ha tristesa i foscor..., la qual cosa no és negativa per a un relat (però sí q ho és en la vida...) té algunes imatges molt i molt boniques! t'animo a continuar escrivint!!

    no acostumo a posar notes... però com q és el teu primer relat i crec q no et mereixes una mitjana tan baixa, aquesta vegada faré una excepció...:-)

    vinga, cuida'!

  • Et sormergeix en el text [Ofensiu]
    madmax | 03-11-2005 | Valoració: 8

    Benvolguda baldufly. El teu relat m'ha agradat. Mentres un llegeix el teu escrit, és fàcil submergir-se en el text, fins al punt en que penses en que un mateix és el protagonista. La noto que te posat es un 8. Els 10 per mi no existeixen. El 9 no l'he posat pq encara trobo que esta molt ben fet, pel meu gust sempre m'agradaen les coses mes alegres, pero bé és ¨qüestió de gustos. SI un dia fas unaltre relat, que sigui tan facil submergible en el text com aquest. I desde el meu humil comentari, només et dic, continua escrivint! Cuida't baldufly !!!!!!!!! KISSSSSSSSSS

l´Autor

baldufly

17 Relats

13 Comentaris

19185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sempre he considerat que la meva vida va a la inversa, a l'inrevés: malgrat que el cos segueix el seu ritme d'envelliment, la meva ment i el meu esperit fan el contrari.

Vaig passar d'una infància massa buïda a una adolescència massa madura. I ara estic al camí de tornar a ser criatura, de tornar a gaudir de la vida com tant sols els nens en gaudeixen.

Una bona amiga em va dir que el dia que fos mare esdevindria de nou criatura, és a dir, que sentiria la plenitud, i s'hauria tancat el meu cicle en aquesta vida.

Des del dia que em van arrancar del ventre de la mare, una nit d'octubre de 1980, ja han passat uns quants anys, però també he recorregut una part del camí que m'hi portarà de tornada.

Durant aquest temps sempre m'ha agradat expressar el meu món per escrit, transmetre, opinar i ser sincera.

Mitjançant les paraules, mostro la meva peculiar visió de la vida, de la societat, i de les persones.

**********************************


"Escriure és posar un peu al portal de l'ànima, endevinar que s'hi amaga"