DEIXA-HO ANAR

Un relat de: Lluís Berenguer
Deixa-ho anar,
què són els seus menyspreus?
són seus! doncs que se’n vagen amb ell,
tu i la teva consciència és el que val,
perquè la vida sap valorar
la sensibilitat, les emocions,
la tendresa, l’amor,
les actituds, les accions,
d’altra manera no hi hauria primavera
als teus ulls, a les teves mans,
i l’art no podria brollar-te,
ni la seva font esguitar
els cors oberts a la puresa.

Deixa passar les injustícies a les teves virtuts,
què són els seus vilipendis?
són seus! doncs que se’n vagen amb ell,
aquesta saviesa de la paciència
et fa ferma la confiança
en la consciència i la vida,
en les persones que estimes,
i la llum que t’il·lumina
no mai s’apagarà...
perquè tu ets així, i seràs,
fins el final dels teus dies.

Deixa-ho anar...
perquè tens el que ells mai no aconseguiran:
persones amb cor que t’estimen
i una vida que t’escolta,
parla-li!!
què més es pot demanar?

Sigues sempre tu mateix.

Comentaris

  • UF , LLUÍS...[Ofensiu]
    joandemataro | 05-06-2013 | Valoració: 10

    no saps com m'agradaria " deixar-ho " anar... però no sóc capaç de fer-ho... encara

    molt ben expressat !

    salutacions
    joan