Decidida a ser més feliç del que mai he estat.

O ara o mai, o tots o ningú.
És el moment de ser valents,
De no corrompre més els pensaments
I tirar endavant per millorar.

Ullets que brillen, no acostumats a ser bons.
Somriure diabòlic, premissa de futur,
Res del que tinc no és bo...
Els dits se'm caragolen
Les vèrtebres cruixiran: Crec! Crec! Crec!
Tu patiràs!

Et faré mal perquè no m'agrada la violència
L'ànima et tremolarà: els peus freds i les mans ertes.
Tu sol, perquè vegis què se sent...
Pateix com jo.

La nostàlgia que sentia l'oblido de cop
Perquè sóc valenta i decidida,
Perquè la vida són quatre dies
De felicitat i tristesa

Ni tu ni ningú, o res o tot, mai i sempre.

Lluita per la teva felicitat, estima i no facis mal als cors amics, si pots, clar...