DÈBIL RESILIÈNCIA

Un relat de: jomagi
Avui m’he cregut haver vist la llum...

Si, si, allò tan suat, que hom diu quan veu la llum al final del túnel...

Jo l’he vist !...

Però... quina desil·lusió he tingut !...

No era la llum d’un futur esperançador. No !...

Era la llum d’un tren graffitat de rodalies amb retard que s’atansava cap on era jo...

De cop tornà la foscor...

He pensat; foscor per foscor ja estic bé entremig de tanta estupidesa...

Seguiré doncs dia rere dia dintre de la foscúria tenebrosa del passat, del present i del futur, per més Sol i Lluna que faci...

Mentrestant dins de la manca absoluta de claror, intentaré deixar de pensar i de parlar en català. No vull malmetre’l més !...

Tot ja està perdut. Som el que hem sigut i el que serem... Res !...

Quanta història, quants fets, guerres, lluites, morts i vergonya !... Tot per acabar així ?...

On ets i on vas Catalunya!...

Comentaris

  • Endavant[Ofensiu]
    MariaM | 18-12-2022 | Valoració: 10

    Anem on i com podem!
    I ja ho saps diuen que no s'hi val perdre l'esperança. Sort que no te data de caducitat!
    MariaM

  • No tenim el que ens mereixem?[Ofensiu]
    llpages | 02-12-2022

    Hi ha tantes variables quan parlem del futur que costa d'endevinar-lo. I si...? I si aleshores...? Passarà el que hagi de passar, tan sols demano que preservem la pau . Bona reflexió, jomagi.

  • No és per res...[Ofensiu]
    Prou bé | 30-11-2022

    Però mira, Catalunya ha estat, és i estarà allà on els catalans la van deixar posar, on la tenim ara i on la posaran!

    No podem confiar en el poble català? Gens ni mica? Llavors potser tindries raó

    Amb total cordialitat