DE PUNTETES

Un relat de: teresa serramia


Les ales m’han crescut en forma de paraules.

Cada lletra una ploma
delicada com un silenci
que passa de puntetes
quan m’abraça l’oblit
perquè no sap qui sóc.
Qui era. Qui no seré mai.

L’oblit,
que amb bàlsam de silenci
esborra la sang de les petjades
que va deixar
l’espina de la rosa.

Pètals d’amors guardats
a les butxaques descosides
del passat.


Comentaris

  • SIMBOLITZANT[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 12-11-2011 | Valoració: 10



    Quantes coses expreses amb aquest poema!

    Molt bé, ara que t'he descobert, et seguiré llegint.

    Gemma

  • Delicat...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-06-2011 | Valoració: 10

    Delicat, com qui diu i no diu, com qui dibuixa un estat d’ànim amb la mà alçada per què les paraules queden al aire i de puntetes es conjuminin en aquest dolç poema.

    Un regal per als sentits, m’encanta Teresa, és PRECIÓS!!

    Una càlida i suau abraçada poetessa

    Núria

  • la màgia d'escriure[Ofensiu]
    ales de foc | 06-04-2011 | Valoració: 9

    present passat i futur que lligues tendrament en la teranyina de roses, pètals i silenci de l'oblit
    belles paraules
    una abraçada literària

  • m'afegeixo[Ofensiu]
    Xunxi | 05-04-2011 | Valoració: 10



    a tot el que t’han dit

    és a les butxaques del present que tu ens hi deixes, pètals d’amor,....

  • Un bocí[Ofensiu]
    RATUIX | 01-04-2011

    delicat i exquisit de paraules, per assaborir, m'has deixat aquí. I l'he paladejat paraula a paraula amb molt, molt de gust.

  • La teva paraula és clara i molt entenedora[Ofensiu]
    Marc Freixas | 26-02-2011

    I rera cada paraula
    s'hi amaga tot un vers,
    i rera cada vers
    hi acabarem cercant un poema sencer.
    Poema sencer
    d'aquells de veritat :
    de senzillesa,
    de tendresa,
    d'emoció inacabable
    i diria de molta sensibilitat.
    Ets gran Teresa... molt gran de cor
    i de poemes
    i de vida plena de moments poètics
    que sembla que visquis de manera immillorable.
    Una poetessa com tu
    mereix mil elogis
    i encara més!!
    Una abraçada ben literària.

  • Galzeran (homefosc) | 21-02-2011

    per si sol, una petita delicadesa poètica entrelligada per mots escaients. Fas clares les imatges més confuses, amb la pròpia llum de les teves paraules. Que m'ha agradat, vaja.

    Ferran

  • jos monts | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic poema.
    T’he trobat et llegiré

  • Versos profunds[Ofensiu]
    panxample | 05-02-2011 | Valoració: 10

    De puntetes, per no molestar, com qui no vol destacar, quantes coses em dius.
    T'escolto i et llegeixo.
    Avant

  • Quantes coses[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-02-2011 | Valoració: 10

    es poden dir amb tan poques paraules! No em canso de llegir aquest breu poema i cada paraula, cada frase és al lloc adequat. "L'oblit que amb bàlsam de silenci... " "butxaques descosides del passat..."GENIAL!
    Perquè serà que el mot silenci ens atrau tant? Si et ve de gust et brindo la lectura del meu poema "El silenci és..."
    Una carinyosa abraçada, Teresa.

  • La poesia...[Ofensiu]
    Calderer | 02-02-2011



    ... senzilla i entenedora però alhora colpidora m'agrada. Per això m'ha agrdat aquest poema teu. I quina frase més enecrtada: les ales m'han crescut en forma de paraules....


    Lluís

  • què bonic[Ofensiu]
    joandemataro | 02-02-2011 | Valoració: 10

    m'agrada molt com jugues amb les paraules, ets tota una poetessa
    felicitats
    una abraçada mataronina
    joan

Valoració mitja: 9.88

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.