Llàtzer: l'escrache

Un relat de: teresa serramia

Llàtzer: l’escrache



I tots t’han dit, molestes quan ens crides
mentre gaudim al niu de branques d’or,
el cau tan confortable perfumat de Dior
entre parracs d’Armani.
Molestes, que no ho veus?
Deixa’ns en pau. Calla d’un cop
i queda’t al caixer
entre cartrons de luxe exuberants.
No ens blasmis. No ens eixordis ni escridassis.
No en tenim pas la culpa que llepis sols les molles
que, generosament, deixem que ara t’arribin
d’aquest nostre confort, caprici, estafa:
allò que t’hem robat.

Comentaris

  • jos monts | 26-06-2013

    Breu poema a la mentalització. ¿Que es el que fem!!! Segons ells, no ens blasmis. no ens eixordis ni escridassis, deixa’ns en pau, calla d’un cop. No seria millor tenir-los al oblit que es facin la guerra entre ells veient que el poble ja no conten amb ni en el sopor condicional o incondicional, ells faran igualment el que els sembli més oportú per el seu benefici o benestar, “contes tu per quelcom”, il•lusos som si pensem canviar-los. Que fins i tot no podem traduir la paraula l’escrache «escarni» o més ben dit a la merda tots plegats.

  • No es pot expressar millor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-05-2013 | Valoració: 10

    la indignació que tenim tots davant de la postura impertorbable d'aquells que haurien de treballar per tots nosaltres i han dimitit de les seves funcions donant la culpa a una situació que ells mateix han creat. M'uneixo a totes les veus que t'han comentat abans i et felicito per haver trobar les paraules tan adients i poètiques per a denunciar aquest estat de coses.

    Bona primavera!

  • Escrache - codolet[Ofensiu]
    bousivaques | 19-04-2013

    Dicc. VCB, vs. ESCRACHE

    CODOLET m. dim.
    per còdol.
    || 1. Burla que es fa i molèstia que es dóna als habitadors d'una casa, tirant pedres a les finestres i portes d'aquesta; cast. hacer el ladrillejo. Per quant en la present ciutat se fa molt gran abús y frequentació de fer codolets, a algunes cases tirant pedrades a les finestres y a les portes de dites cases y altrement en inquietació y infàmia de las personas a qui dit codolet se fa, Provehex y ordona sa Senyoria, que qui tals codolets faran incórregan en pena de deu lliures: aplicadores com damunt és dit: y de estar trenta dies a la presó, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 936). ...

    El teu poema: just, ara i sempre.

  • Que n'és de difícil dir-ho amb paraules tan mesurades, i tanmateix, tan plenes de raó![Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-04-2013

    Fins quan deixarem que titllin de violència la protesta, i segueixin aplaudint la violència que ells practiquen? Com m'agradaria veure una Revolució Francesa a l'espanyola, amb la guillotina a la plaça del Sol, aquell lloc que tan els molesta!

  • Vergonya![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-04-2013 | Valoració: 10

    Sento vergonya quan veig politics criticant aquests manifestants. No és violència fe fora de casa a algú, amb policia inclosa? M'alegra molt llegir-te de nou Teresa, tan viva i tan forta com sempre. Una abraçada.

    Aleix

  • Si, senyora!![Ofensiu]
    bloodymaruja | 16-04-2013 | Valoració: 10

    Un poema denúncia boníssim i desgraciadament molt actual.
    Una abraçada

  • molt bo teresa !![Ofensiu]
    joandemataro | 16-04-2013 | Valoració: 10

    amb el teu estil particular dius les veritats i descrius les barbaritats que avui en dia estan d'actualitat.... ÉS CLAR QUE SÍ, ESCRACHE I EL QUE FACI FALTA !!!
    salutacions !!
    joan

  • Paraules dures [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-04-2013

    que encara em semblen suaus per a una situació massa d'actualitat. Fins on hem d'arribar per a posar fi a tots aquests excessos?
    Excel·lent crítica, estimada Teresa.
    Petons

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

72355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.