bandera gemegosa....

Un relat de: teresa serramia
Bandera gemegosa



La veu, la seva veu.
Vent entre fulles dessagnant-se
avall d’una bandera de certituds incertes.
Llàgrima de la mirada esllavissada avall
dels dies de paper. Barca plegada
de desfermada lluita,
avant pel calendari humit de foc
cremant dins la tempesta.
Veu closa. Closa veu. Esglai i crit.
Batec sota l’asfalt de la ciutat desperta.

Comentaris

  • Bandera de certituds incertes[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 10-09-2015 | Valoració: 10

    Una expressió genial que concentra el pensament del que representa la bandera a hores d'ara. Encara gemega, encara es dessagna, però és crit enmig de la ciutat que cerca el seu lloc.
    Demà, 11 de setembre, onejarà la bandera per tota Catalunya i no tindrà por ni la seva veu serà closa.

    Un poema genial.

  • La nostra veu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-09-2013 | Valoració: 10

    Un cant a la nostra veu, al nostre sentiment expressat en paraules. Un clam al foc, a la força , al no defalliment. M'alegra molt i molt llegir-te de nou Teresa! Una abraçada.

    aleix

  • Batec i cor[Ofensiu]
    franz appa | 28-08-2013

    cremant dins la tempesta... Un cúmul d'imatge poderoses, de veus...No sé per què, em sento cridat a un cor de veus, llums, una barca on ningú no sigui exclòs.Ni molt menys la tempesta, tan necessària com el foc, el batec, la paraula... la poesia (que rima amb serramia).

    Salut i foc!

  • Timor [Ofensiu]
    lluis perealbert | 28-08-2013

    tens unes frases molt encertades i poèticament llustrades. felicitats .

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

72225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.