Cercador
un cos menut
Un relat de: teresa serramia- Compartir:
d’aquell meu cos menut les seves mans
acariciaren l’instant molt suaument
aquell que es descloïa dins la pell
vestint-me de tendresa la nuesa
quan entre els llavis vaig tastar el seu bes
que en palpar-me em donà la dimensió
d’aquell món xic immens de tots els somnis
Comentaris
-
Breu i intens...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 10-02-2012 | Valoració: 10
L'acabo de llegir i l'he trobat maquíssim.
Aprofundeixes en aquests sentiments tan íntims amb molt poques paraules, acariciant dolçament el toc d'erotisme.
M'agradat molt.
Petonassos.
Gemma -
Quina elegància [Ofensiu]Nonna_Carme | 06-09-2011 | Valoració: 10
en descriure tendres sentiments i tan sols amb quatre paraules.
Ja saps que tens en mi la més fervent admiradora.
Petonassos.
L'altre comentari que t'he enviat , l'ordinador ho ha fet dues vegades. Disculpa'm.
Més petonassos. -
Breu i sensual[Ofensiu]elenam | 11-07-2011 | Valoració: 10
Un poema molt bell , ple de sensualitat i dolçor
Una delicia!!!
Et felicito!!! -
teresa tu si que ets amable...[Ofensiu]joandemataro | 11-07-2011 | Valoració: 10
aqui ens regales un petit diamant ple de brillantor, coincideixo plenament amb el comentari que t'ha fet Xunxi.
pd.- el premi que em van donar a Vilanova va ser molt gran per mi pel fet de veurem en mig de tanta gent que s'estima la llengua i que t'agraïa la teva aportació... va ser senzill i emotiu.
gràcies teresa per totes les floretes que m'has regalat en l'últim comentari , així dóna gust estar per RC
un petonàs
joan -
COS MENUT[Ofensiu]Xunxi | 23-06-2011 | Valoració: 10
Quina preciositat¡¡
“vestint-me de tendresa la nuesa”, relacionar el vestir amb els sentiments, em sembla una meravella, tot el poema és un mar de sentiments i erotisme, un cos menut, que es converteix en un cos immens en el teu poema, moltes felicitat Teresa, aquest el guardaré en un raconet per rellegir-lo, m’ha tocat el cor
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
84374 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.