el meu somrís per tu

Un relat de: teresa serramia

tens por- tens por de mi
por que profani el temple del teu jo
terror que solli els teus camins
que vulneri aquests límits que ara esclafen els meus
i em colpeges les mans que et porten el regal
dels fruits més saborosos
i cremes les arrels i el tronc
-la meva dignitat- perfum del meu jardí
i amb la destral ensangonada del menyspreu
em sacses branca i niu on covo el teu amor
de mi estrafàs segells del creador
quan del somrís per a tu en fas
la grotesca ganyota

Comentaris

  • Magnífic poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-07-2012 | Valoració: 10

    que reivindica la dignitat i el respecte de l'altre. Ens transmets la idea d'una manera magistral: el maltractador, el que no té en compte els demés no és més que un covard que té por de l'altre, que tem mostrar la seva vulnerabilitat i que tothom se n'adoni de la seva feblesa. Potser ho expresso d'una manera una mica dura, però això és el que he copsat en el teu meravellós poema.

  • I , com m'agrada[Ofensiu]
    panxample | 06-05-2012

    Com m'agrada el teu gest.
    Com m'agrada el teu somris.
    Com m'agrada aquest poema, crit de llibertat.

  • El rebuig[Ofensiu]
    Xunxi | 05-05-2012 | Valoració: 10


    Per esser estimat, cal ser valent.
    I així els que tenen por, ens fan mal
    I aquest teu poema és una obra d’ art¡¡¡

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Cop de destral[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-04-2012 | Valoració: 10

    Com aquell toc-toc de la destral sobre el tronc ferit, així sento el batec d'aquest poema, sec, dur, sonor. Però, malgrat tot, la gran arma de la poetessa és fer d'això, també un monument. Escriure així un desamor segur que relaxa. Els problemes s'han de treure i escriure és una altra manera de fer-ho. Fes-ho sempre que en tinguis necessitat Teresa! Crec que anirà bé i els lectors teus ho agrairem. Una forta abraçada.

    Aleix

  • bellesa poètica per a un desengany d'amor[Ofensiu]
    Marc Freixas | 19-04-2012

    Desfem aquestes pors lligades damunt del pit que em turmenta l'ànima bruta.
    Refem les diferències, netegem les espurnes enceses en plena submissió de qui creu tenir el poder absolut dels sentiments.
    Reguem-nos sense massa angúnia sabent que la pell habita en totes les carns de tots els éssers vius.
    Recomença el futur oblidant el desengany del passat que encara es fa present a tothora... recondueix els límits establerts en un càlcul d'amor personalitzat en tu mateix
    i fes-te un resultat a mida per tots i cadascun dels nous camins que encara has d'estimar.

    Bellesa poètica per a un desengany.

  • Somrís i ganyota[Ofensiu]
    franz appa | 12-04-2012

    El retret de l'amor no correspost, dit amb impecable lucidesa, amb implacable precisió.Una anàlisi que s'endinsa com un bisturí en el rebuig del qui es tanca en el seu jo. La por contra l'amor, castiga finalment al que el nega, i en ella es nega.
    Poema d'un dolorós accent patètic, és a dir, des de la profunditat del dolor i des de la pena profunda, està tan ben construït que estremeix només de l'impacte de tantes paraules ben filades -i certament esmolades com el bisturí-.
    Salut, Teresa!

  • M'ha copsat profondament[Ofensiu]
    bloodymaruja | 23-03-2012 | Valoració: 10

    El bellísim poema del desamor . De l' indiferència que crema la pell com una brasa.
    Preciós poema, Teresa.Un petó.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

72225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.