Adéu estiu....

Un relat de: teresa serramia


Empolsinant-se de records,
les maletes s’ajeuen de bell nou
a la lleixa dels dies adormits.
Regalimoses d’onades i projectes,
buides, vessen d’estiu i de vacances
deixant anar les últimes glopades de fum
de la foguera que s’apaga
esbufegant dolor. Troncs recremats
de vides retallades, escapçades
per destrals d’ambició.
Maletes perfumades,
ungides de silencis i d’adéus.

Comentaris

  • Moltes felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2015 | Valoració: 10

    Abans de res, moltes felicitats Teresa, crec que avui és el teu aniversari, oi? Doncs això, un any més al sarró, a la maleta dels viatges. Tant és que siguin d'estiu com de tardor, d'hivern o primavera. L'important és viatjar amb il·lusió. Una forta abraçada i, repeteixo, moltes felicitats!

    Aleix

  • A la lleixa dels dies adormits[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-05-2014 | Valoració: 10

    On reposen les maletes que ja han fet el seu servei en els dies de claror d'estiu.
    Un poema que regalima nostàlgia, com les maletes que regalimen onades i projectes que ja hem de desar, fins que una nova claror d'estiu les torni a la vida i a la il·lusió.
    Un poema molt bo.

  • Omplir de nou la maleta[Ofensiu]
    franz appa | 21-09-2013

    A la fi de l'estiu ens plantegem amb força la nostàlgia del temps escolat. és una de les clares senyals que ens envia la tardor: la tardor dels nostres anys, també. Diu avui Narcís comadira en un bell article al diari, que als poetes -que són fonamentalment homes i dones madurs- els va la tardor, amb la seva inevitable vinculació a la nostàlgia.
    Deixa un fum amarg aquest poema de metàfores clares i símbols foscants, com l'hora tenebrosa de l'ocàs.
    Cal omplir-les de nou, que mai no és tard per retrobar la puixança d'una nova primavera.

  • Aquiiara | 09-09-2013

    Ostres teresa, jo també sóc Serramià! (perquè és cognom, oi?) Pocs n'he trobat i menys de Barcelona! Una abraçada i a refer maletes, que cada dia s'hauria d'intentar un nou viatge, encara que fos sense sortir de "casa".

  • T'ho vaig deixar al fòrum... Per si de cas...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-09-2013

    Sóc el 'torracollons iaio'..... i recorde ara mateix un poemeta de PERE QUART, 'imitant'? --jehheje- Maragall. Un beset i una abraçada ben gran, xicona! Muaaccsss!

    Desvestint-se d'arnes velles
    les maletes desperten de bell nou,
    tot mostrant lleganyes de dies de son i somni.
    Plenes d'il·lusions i de projectes
    enyoren roba nova i nous paisatges
    que les ompliran de goig
    revifant les flames d'una nova fugida
    amb vida plena per endavant.
    Potser, si es fixen, recordaran les cendres
    del darrer adéu.

    PS. Agafa-ho com cal. amb humor. Aquest iaio també és torracollons i perepunyetes. I li agrada recordar que tu vas ser la primera 'relataire' que vaig conéixer 'face à face': Alacant, allà pel juliol de 2007, si no recorde malament.

    Més MUUUUAAAACSS!

    PS2. Setembre. Comença l'escola: vacances - a mitges- per als iaios!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

398 Comentaris

72355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.