De llevant (passió)

Un relat de: Lady_shalott

Volia retenir als seus llavis, o als meus, cada paraula. Cada gest que s'escapava, pronunciar-lo jo, heretar la bellesa dels mots, atrapar els pedaços de llum que com una ploma sacsejava. Ensalivar el pergamí accentuant la rigidesa dels batecs.

Hi ha vegades, que saps que davant teu tens algú excepcional. És alguna cosa semblant a quan et trobes una flor exòtica, i tens por de que la parla t'hagi fugit, i que mai no sàpigues si és que a vegades hi ha algú que juga mala passades.
És com voler segellar el vent de llevant quan bombeja el cel, fer-lo ser tot quiet, i tanmateix no deixar que els batecs perdin força, jugar a desbocar qualsevol so. Posar brides al cavall alat, que la sort del malaurat, pretén arrabassar-te la calma.
Trobar finalment l'amagatall, aquella cova que semblava rebregada amb l'única funció d'un cau de solitud, sovint abstracta, sentir-la ara plena.
Llavors t'adones que no pots dir res, que només pots assentir amb el cap les paraules que mai seran teves. Corroborades amb un gest inútil i febrilment admirat.

Jo volia demostrar-li que n'era conscient de tot allò que m'explicava, de tota la màgia, i em recobrava de l'espant de ser al seu costat, si ajupia mig cos i ara passava els dits per la tela dels quadres, i jo perdia l'equilibri del desig, i les emocions menys pensades, en l'atzar. M'explicava que les flors, i que tots els llibres, en parlen. Que la té pel cos, i que els somnis, la dormen tranquils pels racons de la casa. Quan ell parlava i parlava, i jo volia dir-li calla, que no puc més. Fins que a punt d'encetar el plor, em posava un dit als llavis, suplicant.

Va ser aquell dia quan va deixar de parlar, que li vaig notar als ulls aquell deix de passió, aquella llum malaltissa, de goig de viure.
I vaig apartar-me'n desconcertada, adolorida, perquè en ell, hi sobraven les paraules.

Comentaris

  • Fer pensar[Ofensiu]
    Frèdia | 05-12-2006

    Sí, quan ens trobem algú excepcional faríem qualsevol cosa per retenir-lo, qualsevol cosa. Això és la passió. No hi ha una millor descripció que aquest sentiment de voler posseir allò que és impossible, com retenir el vent de llevant que s'escola i fuig i és lliure...

    Transmets un munt de sensacions i d'imatges que deixen bon gust i fan pensar. Felicitats!

    Una abraçada,

    Fredia

  • bravo![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 05-12-2006 | Valoració: 10

    quina riquesa!, quina fluïdesa! quanta força!Quanta capacitat d'expressar hàbilment sentiments, espurnes i sensacions dels foc que ens crema i ens devora sense mai acabar d'atrapar l'impuls de la llum que ens arrossega.

    Lady_shalott, un plaer, com sempre!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson