Darrer desig

Un relat de: Vicent Terol
Els amics li van dir que havia de demanar un desig. Ella agafà aire i va contenir la respiració. Era de peu, els ulls fixes en les espelmes del pastís. Es mostrava immòbil, com si s’haguera convertit en una estàtua. La seua ment s’omplia de múltiples opcions: una successió caòtica i circular d’idees. Els ciris es consumien, percebia les mirades penetrants del grup. «Va, redéu, que hi ha fam!», reballà algú. Va començar a sentir una pressió als pulmons, símptomes de mareig. De sobte, sense adonar-se’n, va obrir la boca. «Vull tenir bons amics», digué amb un fil de veu. Es va produir un gran silenci. Alguns l’observaven amb la boca oberta, d’altres tenien el cap ajupit. «No volia dir això, jo...», titubejà, el rostre encès, les pupil·les inquietes. Aleshores, va veure les petites flames: quasi sense ciri, foc tremolós, espurnes, però cap espelma apagada encara. Va tancar els ulls, féu una llarga inspiració i va bufar amb força. Tots els ciris s’apagaren. Ella es va volatilitzar.

Comentaris

  • Comentari dels jutges[Ofensiu]

    Aquest text fa de la brevetat virtut. Partint d’una idea senzilla, ens ofereix una exposició dels fets ordenada i concisa, que condueix amb efectivitat fins a un desenllaç lògic, especiat amb un toc fantasia. La narració, especialment pel que fa a l’ambientació i la descripció del món interior de la protagonista, és millorable, i hauria fet guanyar molt al conjunt si s’hagués treballat una mica més.

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com