Cròniques de l’alter ego [5]: Pel forat del pany

Amb una mitja rialla entre desvergonyida i picardiosa l’amic Watson s’ha presentat avui a la cita diària. M’ha dit que venia disposat a repassar sense embuts tot allò que el sisè manament ens tenia encobert i prohibit perquè sí.
Em recordà la nostra ingènua afecció a contemplar, de ben petits, les calces de les artistes que es movien per l’escenari, la satisfacció de colar-nos a les pel·lícules prohibides o la tafaneria d’aguaitar els amants furtius després del ball de nit; i, ja de més grandets, la sensació de debutar en la maduresa amb el primer ball lent, els assajos maldestres dels besos primerencs o els cursets d’iniciació a l’onanisme a càrrec dels xicots grans. En fi, la nostra educació sexual passava pels jocs d’espiar, observar i aprendre del boca a boca, sempre d’amagat dels pares.
Arribats a aquest punt, en Watson, com si intuís de què parlaria, se n’anà de la meua vora. Li feia vergonya escoltar aquell somni que, de tant en tant, em perseguia des dels setze anys.
Vaig somiar que era a casa d’una cosina entestada en ensenyar-me els misteris de la vida. Jo estava amagat dins l’armari de la seua habitació. Ella ho sabia i també sabia que estaria observant-la pel forat del pany. Així, doncs, es plantà davant de l’armari i començà a desvestir-se. Primer es va desempallegar de la brusa i la faldilla. Després desencauà els pits dels sostenidors, un a un, mentre se’ls acariciava amb gran complaença. A continuació, baixà les mans ventre avall i les introduí voluptuosament dins les calcetes. Se les va treure i mostrà tot l’esplendor del seu pubis molsós. Acte seguit, desfermà sa llarga cabellera, s’atansà, obrí les portes de bat a bat i, mirant-me fixament, em convidà a tastar tanta bellesa...
En aquell moment em va despertar un espasme desconegut. Al instant vaig adonar-me que tenia humits els calçotets.

- Ja has acabat? m’interpel·là en Watson des del seu amagatall.
- Sí, ja està, caguetes, que ets un caguetes.