Cròniques de l’alter ego [5]: Pel forat del pany

Un relat de: rautortor

Amb una mitja rialla entre desvergonyida i picardiosa l’amic Watson s’ha presentat avui a la cita diària. M’ha dit que venia disposat a repassar sense embuts tot allò que el sisè manament ens tenia encobert i prohibit perquè sí.
Em recordà la nostra ingènua afecció a contemplar, de ben petits, les calces de les artistes que es movien per l’escenari, la satisfacció de colar-nos a les pel·lícules prohibides o la tafaneria d’aguaitar els amants furtius després del ball de nit; i, ja de més grandets, la sensació de debutar en la maduresa amb el primer ball lent, els assajos maldestres dels besos primerencs o els cursets d’iniciació a l’onanisme a càrrec dels xicots grans. En fi, la nostra educació sexual passava pels jocs d’espiar, observar i aprendre del boca a boca, sempre d’amagat dels pares.
Arribats a aquest punt, en Watson, com si intuís de què parlaria, se n’anà de la meua vora. Li feia vergonya escoltar aquell somni que, de tant en tant, em perseguia des dels setze anys.
Vaig somiar que era a casa d’una cosina entestada en ensenyar-me els misteris de la vida. Jo estava amagat dins l’armari de la seua habitació. Ella ho sabia i també sabia que estaria observant-la pel forat del pany. Així, doncs, es plantà davant de l’armari i començà a desvestir-se. Primer es va desempallegar de la brusa i la faldilla. Després desencauà els pits dels sostenidors, un a un, mentre se’ls acariciava amb gran complaença. A continuació, baixà les mans ventre avall i les introduí voluptuosament dins les calcetes. Se les va treure i mostrà tot l’esplendor del seu pubis molsós. Acte seguit, desfermà sa llarga cabellera, s’atansà, obrí les portes de bat a bat i, mirant-me fixament, em convidà a tastar tanta bellesa...
En aquell moment em va despertar un espasme desconegut. Al instant vaig adonar-me que tenia humits els calçotets.

- Ja has acabat? m’interpel·là en Watson des del seu amagatall.
- Sí, ja està, caguetes, que ets un caguetes.

Comentaris

  • Records d'ahir[Ofensiu]
    brins | 15-03-2021 | Valoració: 10

    Veig que els nostres relats eròtics han estat basats en un mateix record, rautortor i això em plau molt.

    M'ha meravellat la mestria amb què ens expliques els costums d'ahir, uns hàbits que no sé pas si la joventut actual pot entendre, perquè el món ha canviat molt, potser massa... Com sempre, has brodat el teu relat!

    brins

  • Un senyor de lupa i pipa[Ofensiu]
    kefas | 14-03-2021

    El voyeur del Carrer del Forner

    Un senyor de lupa i pipa
    s'amaga dins d'un armari
    i pel pany l'homenet guipa
    des del seu instint primari
    com la cosina estimada
    s'allibera del calvari
    de sostens i cotillada

    I quan ensenya el parrús
    molt s'esvera el gamarús
    i mulla la calçotada.

    Els anglesos, ells tant fins
    no en saben res de cosins!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

175 Relats

604 Comentaris

109356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen