Crònics en crònica

Un relat de: llamp!

Avui he conegut un diabètic
qui m'havia de dir que crònic.

Avui conec un que fa diàlisis
qui sap quants en porta d'anàlisis?

Avui he conegut algú amb dolor crònic,
què en pensa ell del seu germà esquizofrènic?

És ben cert que qui no té la pressió alta
pateix d'un mal o altre.

Fa poc vaig veure morir una ànima
que no tenia res més que asma.

Perquè Déu ens ha castigat amb fatiga crònica,
li diu un a un altre que pateix anèmia.

Deu ser que no és prou mortal la SIDA,
o que la gent pren por de la fibromiàlgia,
quan no resulta tenir alguna alèrgia.

És càstig diví o causa de l'infern i el diable
que alguns pateixin esclerosis múltiple?

No hi ha Déu que respongui les crisis
de qui té artritis o artrosis.

De malalts crònics tothom en coneix algún
perquè la perfecció no es reserva per ningú.

No hi ha qualitats invencibles,
ni sants lliures de penes.

És més, hi ha distintes maneres
d'enfrontar-se a la malaltia obscena
i al neguit de qui es defensa.

Toca fusta per posar fi al patiment
que suposa per tots apropar-se al firmament

de manera lenta, progressiva i fatal.
La mort és llunyana, però tant real!

que ens deixa bocabadats
i ens sentim consternats,
perquè commou fins als silenciats.

Serà que som fills d'un Déu menor
o que serà menor la gràcia del senyor

quan la gent pateix mals aleatòriament
sense judici prèvi ni cap sentiment.

Som desiguals; riem, plorem, patim
Som febles: maleables, dúctils, sentim
Som iguals físicament, tots sagnem
Som forts: resistim, ens enfrontem.

Una persona amb malaltia crònica pot entrar en coma,
pot embogir fins a deixar de ser autònoma.

Pot patir crisis irreversibles
i trobar-se a les últimes,

però ell o ella no es deixarà tòrcer,
els serveis mèdics també obren.

i obren amb la medicina que coneixem,
que ens és útil i a molts salvem.

Un crònic ho és de moltes maneres,
igual que un agut a les fronteres.

Hi ha salvació, no ho dubteu.
Dubteu més de la curació, sabeu?

La cura és relativa com aquest món
encara que la ciència avanci cada segon.

De moment acatem la llei de Déu
que ens fa a la seva imatge i semblança, feu.

Comentaris

  • som així...[Ofensiu]
    bigbang | 30-03-2007

    els humans som així i no hi tenim gran cosa a fer... però sempre és pot lluitar.

    merci pel teu comentari...