Crònica e gestes de lo cavaller anomenat Josep Maria

Un relat de: homenot

Un jorn de lo mes de juny de l'any de gràcia de MCCCXIII, lo crestià cavaller Josep Maria, son senescal Hilari e fra Roger, tornant de la conquesta de la ciutat de València, féren estada en l'agraciada vila d'Alcanar. E era tanta el calor que en aqueixa terra féia, que los tres hómens anaren a refrescar-se en la platja de dit vilatge.
E quan eren ajeguts en la arena, gaudint de l'oratge del mar, s'apropà a ells un hómen que los oferir samarretes i ulleres obscures per a preservar-se del Sol a molt bon preu. E lo senescal se incorporà i, amb lo garrot en mà, ço dix a lo venedor ambulant:

- Fuig d'ací, babau! Nós estem reposant e no vólems pas res!

Puix, lo cavaller Josep Maria lo féu callar i ço dix a lo venedor:

- Bon venedor, te vull comprar aquesta samarreta taronja, que així diu: "En las playas de Alcanar, langostinos, sol y mar".

E lo cavaller anomenat Josep Maria, se posà la samarreta sobre la seua armadura, i e tots los hómens i dones que eren a la platja li llançaven floretes i li dixien paraules molt formoses e sublims, e lo cavaller Josep Maria anava més airòs que un vuit amb son samarreta de color taronja. E lo sensecal Hilari i fra Roger lo miraven estranyats. E lo cavaller Josep Maria ço los dix a ells:

- Certament, molt heu d'aprendre estimats amics per a poder voltejar per aquest món, puix no heu sentit mai: "Allí donde fueres, haz lo que vieres" ?

E los seus amics quedaren meravellats e admirats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.


Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    Carles Linares | 06-12-2021 | Valoració: 10

    No vull repetir-me, però aquest relat mereix més que 10

  • Una joia que restava amagada[Ofensiu]
    M.Salles | 14-01-2009 | Valoració: 10

    entre els fitxers del temps.

    Trobo que costa rescatar textos de fa 5 anys. Tendima llegir tan sols les "novetats".

    M'ha encantat descobrir entre els últims comentats aquest relat.

    Remenaré entre els teus relats a veure si trobo més tresors

  • el relat em sembla:[Ofensiu]
    Daniderch | 14-01-2009

    Magnífic, magnífic, magnífic, magnífic, magnífic!

  • entranyable[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-10-2005

    el títol m'ha cridat l'atenció i no me n'he pogut estar de lllegir-te, m'ha encantat la manera com descrius els fets del cavaller i alhora, el poses en el món modern. He de dir que primer m'he escalfat el cap pensant si a l'època hi havien, no ja ulleres fosques, sinó ulleres.
    Divertit, curt i ben escrit, ben imitat el català medieval.
    Jo també he fet un intent similar contant una història de bruixes del segle 17, en la "Carabassa".

    Encantada d'haver-te trobat
    Glòria

  • gestes de lo cavaller[Ofensiu]
    donablanca | 06-06-2005 | Valoració: 10

    si, és possible ser cavaller i anar amb una samarreta de la costa.

  • l'he trobat molt ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 06-06-2005

    devertit, no sabia on volies arribar, però un final realment trobat, una delicia llegir català antic sense que els "normalitzadors" hagin fet de les seves ...

    una aferrada

    Conxa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: