Crònica de concert

Al segle XIV, els almogàvers assetjats a Gal·lípoli per un exèrcit superior en nombre s'enfrontaven a una derrota segura. Van decidir cremar totes les naus per evitar desercions i enfrontar-se a l'exèrcit bizantí, enormement superior en nombre, al crit de "vèncer o morir"... I van vèncer.

Ara es compleix el 1r aniversari d'un adeú. I malauradament no es tracta d'un adeú qualsevol,ni tant sols d'un "fins aviat..."; fa un any vàrem cremar les nostres naus. Al crit de "vèncer o morir",van començar a sonar els acords durs de les guitarres,i el tamborineig ferotge de la bateria...tot amenitzat per una lírica dura,exaltada amb el millor dels crits.

Més de dues hores i mitja de música;de rauxa revolucionaria;de política popular;de sentiments a flor de pell;de crits i consignes;de plors i alegries.
Tota una vida aprenent,disfrutant,militant,i somiant amb unes melodies carregades d'armament socio-polític; amb unes lletres que s'han convertit en himnes de tota una generació; i amb un llegat que serà impossible d'esborrar del record de tots.

Aquell 28 de maig de 2005,a Vilafranca del Penedès...

La cendra es va convertir
en victòria,
i les naus caigueren
en l'oblit dels arxius personals...
mentre la paraula llibertat,
prenia poder vers l'utopia.

I un cop més,Inadaptats a la societat.