Cercador
Coses que no ens vam donar
Un relat de: Rubba Bertanero- Compartir:
He posat papers per no embrutar els llençols
hi he tirat per sobre petons caducats
carícies enceses que ja s´han apagat.
També hi veuràs somriures
que no s´han usat.
I algunes abraçades
que mai van arribar.
També hi trobaràs trossos
del meu cor trencat.
No pateixis, dona, el món
no s´acabarà demà.
Tornarà el sol als dies,
tornarem a remar.
Jo cap a Itaca
Tú?, tú…ni tan sols tú ho saps.
Comentaris
-
salut[Ofensiu]matràfola | 30-05-2014 | Valoració: 10
Esplèndid.
Normalment es valoren els poemes pel vocabulari, construcció, rima ...
És clar que s'ha de tenir en compte (excepte la rima ... -l'odio-), heheh.
Però aquest poema conté, des del meu punt de vista, allò essencial en un poema: sentir-ho.
I és ben cert que ho sents, perquè un servidor ho ha pogut rebre.
Et continuaré llegint.
Salut i avant -
Bona![Ofensiu]Ibeth | 25-05-2014
Aquest tipus de poesia, normalment es molt nyonya o empalagosa, tu l'has fet fresca i serena, i a l'hora tendra amb un punt àcid, M'agrada molt.
l´Autor
77 Relats
91 Comentaris
43487 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aprenent a escriure.Disfrutant de llegir.
S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).
xavi6227@gmail.com