Coses que no ens vam donar

Un relat de: Rubba Bertanero

He posat papers per no embrutar els llençols
hi he tirat per sobre petons caducats
carícies enceses que ja s´han apagat.
També hi veuràs somriures
que no s´han usat.
I algunes abraçades
que mai van arribar.
També hi trobaràs trossos
del meu cor trencat.
No pateixis, dona, el món
no s´acabarà demà.
Tornarà el sol als dies,
tornarem a remar.
Jo cap a Itaca
Tú?, tú…ni tan sols tú ho saps.

Comentaris

  • salut[Ofensiu]
    matràfola | 30-05-2014 | Valoració: 10

    Esplèndid.
    Normalment es valoren els poemes pel vocabulari, construcció, rima ...
    És clar que s'ha de tenir en compte (excepte la rima ... -l'odio-), heheh.
    Però aquest poema conté, des del meu punt de vista, allò essencial en un poema: sentir-ho.
    I és ben cert que ho sents, perquè un servidor ho ha pogut rebre.
    Et continuaré llegint.

    Salut i avant

  • Bona![Ofensiu]
    Ibeth | 25-05-2014

    Aquest tipus de poesia, normalment es molt nyonya o empalagosa, tu l'has fet fresca i serena, i a l'hora tendra amb un punt àcid, M'agrada molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats

91 Comentaris

39529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com