Cos compartit i estimat

és un relat preciós.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Penso que està ben redactat i es fa amé de llegir, a més té la petita sorpresa final (sobre amb qui s'està relacionant la Paula:-))
Trobo però que potser podries haver aprofundit més en les emocions o en els sentiments (és el meu parer però no cal que en facis cas), per donar-li una mica més de 'realisme'

Una abraçada!

Tots els punts ...... volen dir punts i a part!!! No sé perquè no me'ls posen! El text quedaria així:

Aquella tarda de divendres ella l'acariciava amb tendresa. Després de fer l'amor no volia pensar, sols retenir, retenir el moment, esvair les pors. Olorava la seva pell, acaronava el seu rostre, resseguia el seu cos, besava el seu coll i li xiuxiuejava a cau d'orella allò que només ells dos sabien. L'estimava tant...
Ell estava estirat al seu costat, totalment nu, relaxat, tranquil. Sabia com fer-la sentir bé, coneixia bé els seus pensaments, les seves preocupacions, l'amor incondicional per la seva família i l'admirava profundament. L'estimava tant...

......

La Paula era una mare i esposa exemplar, una dona treballadora que cuidava als seus com cap altra. En el seu dia a dia era feliç, no tenia problemes aparents i tenia molt clares les seves prioritats en la vida, encara que aquestes li suposessin renúncies doloroses.

......

- Paula, estan a punt els nens? El bus marxa a les nou en punt!
- Sí, sí... de seguida baixem, ens falta posar els sacs a les maletes i llest!
La canalla marxava de colònies tres dies, tres dies per a ells sols...
- Au, aneu amb compte i porteu-vos bé! Em feu una abraçada? No feu enfadar el pare dins del cotxe!
- Adéu preciosa, fins el vespre. Per fi tindrem la casa per a nosaltres sols, com els vells temps. Mmm... comptaré les hores.

......

Quan en Jordi arribà, ella ja l'esperava amb la taula parada i una copa de cava a la mà.
- T'estimo princesa.
- Jo també, trobava a faltar aquesta intimitat, tu i jo sols.
Feren l'amor amb passió i tendresa, sense por de ser escoltats o interromputs. S'estimaren hores i hores, sense presses. Aquell temps no era preuat, realment ho necessitaven.

......

- Reina, avui m'esperaràs com ahir? Va ser genial! Si fos per mi, avui ja no aniria a treballar i em quedaria a casa amb tu tot el dia.
- A mi també m'agradaria, però ja saps que els divendres tinc molta feina i no és possible el què em demanes, em sap greu. No m'esperis a sopar, arribaré tard.
- D'acord, et perdono perquè ser que el divendres solen ser durs per tu, de totes maneres encara ens quedarà el dissabte al matí.
- Gràcies per entendre'm, no sé pas què faria sense tu. T'estimo.

......

En Pau l'esperava com cada divendres des de feia 5 anys a l'hostal Marendins. La Paula no faltà a la cita, mai hi faltaven cap dels dos. Aquella tarda s'estimaren com cada divendres, entrelligaren els seus cossos en comunió amb les seves ànimes. No parlaren, sabien que les seves vides eren paral·leles i que el seu amor només era possible els divendres a la tarda, només era possible en els seus records posteriors. S'estimaven, respectaven i admiraven, però els seus cors havien de compartir aquest amor amb l'amor envers les seves famílies. La Paula estimava en Pau, però també en Jordi, el pare dels seus fills, i no volia renunciar a cap dels dos. Tampoc podia evitar sentir el què sentia. En Pau ho comprenia, en Jordi ho ignorava.

......

En Pau es conformava. No ho havia pogut evitar, estimava la Paula des del primer dia que la va veure entrar agafada de la mà del seu germà Jordi a casa dels seus pares.