Corrents d'aire dins del teu cap

Un relat de: Illadestany
Corrents d’aire dins del teu cap



Sempre corrents d’aire dins del teu cap.
Ara ardents, adés gèlids,
tothora tempestuosos.
Sempre fugint per camins sinuosos,
que no menen als indrets del delit
ans en sentit contrari,
vers paranys de no res,
de foscos àmbits tanàthics.

Els petits racons de pau s’esmunyen
se t’escapoleixen d’entre els dits.

Sempre tants viaranys oberts,
i tu restes ulls esbatanats
dessota la freda pluja
I et deixes perdre
l’únic tresor,
la rara rosa blanca.

Passats tants anys des d’aleshores
sembla que el desconcert
a voltes encara t’acompanya
i oblides allò que més desitges:

T’oblides de deixar-te acaronar
per l’esclat de lluna de les seves mans
oblides la claror marina dels seus llavis
oblides la força del vent dels seus braços.
Sempre, sempre t’escapes.
Te’n vas.

I deixes fugir la llum dels mots fulgents
la passió del vol de l’albatros
l’esplendorós cant de les salvatges aigües,
ara tan llunyanes.

Comentaris

  • Oblit[Ofensiu]
    Unaquimera | 31-01-2011 | Valoració: 10

    La bellesa de les paraules que composen aquests versos no amaga els sentiments que vessen des de la constatació de la pèrdua, de l’allunyament, de la separació.

    L’oblit és capaç d’afavorir l’escapada, de permetre la fugida, de semblar trajecte quan només és pausa.

    El poema és bell i sentit, suau i fort, tendre i dur.
    I s'enfronta a un tema interessant... Sempre m'ha intrigat, el doble joc de la memòria... Per si en vols llegir quatre mots, t'ofereixo Jau! ( només has de clicar damunt les lletres en color per ser-hi! )

    Ara el tornaré a llegir més a poc a poc per quarta vegada, que crec que encara hi ha un racó en una estrofa que amaga més del que mostra, i m’hi vull endinsar.
    Abans de fer-ho, però, t’envio una abraçada de les que apropen,
    Unaquimera

  • bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 25-01-2011 | Valoració: 10

    amb un aire melangiós i de retret alhora,
    et felicito

    si vols saber com es fa això de penjar fotos envia'm un misstge a la meva adreça particular: jabellan@xtec.cat i t'ho envio en un fitxer adjunt.

    una abraçada maresmenca
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

40493 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli