Cony de torró!

En Sergi només esperava les postres. Les de Nadal. Estava excitadíssim pensant en el gust del torró selecte de xixona, el tou, com se li desfaria a la boca...i el cava brut ben fresc fent-li pessigolles al paladar i a la gola...ummm.

La seva dona, la Dolores - que feia règim per culpa (sempre buscant culpables!) dels esmorzars de tota la vida (tres croissants pintats i dos cafès amb llet sencera) - el mirava malament, molt malament. Ell havia de fer-li costat i ni tastar les delicatessen d'aquella diada!

Però no. En Sergi no faria cas. Ja que darrerement ni sucava, almenys atipar-se com Déu mana i tot allò que s'emportaria.
Ignorava que la Dolores s'havia comprat un tanga amb gust de torró natanous.
Era la sorpresa per a després, per baixar pes, que el sexe fa cremar calories (havia llegit i, va, faria un esforç).

No, no va fer cas, en Sergi. A la babalà que va arreplegar una teula de torró del fort i va començar a queixalar-lo amb superlativa fruïció.

-Aiiiii!!!!

L'enganxosa barreja d'ou, sucre i mel va quedar-li adherida a les dents i no podia arrencar-la sense posar en perill perdre cap peça.

La Dolores, sobtada i víctima d'unes quantes copes de vi negre d'onze anys, va esclafir a riure. No podia parar. Pràcticament plorava. El sogre, també enrigolat, fotografiava el desgraciat. La Dolores feia anar les abdominals tant, amb les sacsejades de la inesperada teràpia, que se li començaven a enfortir. I suava, suava la cansalada com una truja ( li anava de conya). Massa secreció! Va provocar que el tanga es desfés i el terra s'impregnés de torró líquid que en Sergi, malgrat tot entusiasmat, volia llepar. L'espectacle era digne de Museu Dalí.

Fins que les figures del pessebre van prendre vida i van anar ajudar-lo. Va ser un moment d'allò més màgic. Tothom callà. La Dolores estava estabornida a terra pels efectes de tot plegat i amb cinc quilos de menys. I un orgasme que no havia pogut dissimular davant la família.

En Sergi, un cop alliberat gràcies a les hàbils manetes, va haver de triturar a bocinets aquell torró desenclastat per convidar tots aquells éssers de fang: l'àngel, els pastors, els ramaders, els pagesos, el caganer i el pixaner, els del Portal, el dimoni escuat, els Reis, les bugaderes...

Aquell Nadal va ser etiquetat de memorable a casa d'en Sergi.


El sogre esperaria amb deler el proper 25 de desembre. Amb antelació inaudita havia encarregat torró d'Alacant, el més petri possible. I la càmera la tindria ben carregada!