Continuar caminant

Un relat de: Cris Pradillo
Quan les paraules t’ennigulen els pensaments i pareix que no hi sortida per a les teves emocions, quan el teu cap fa voltes cercant respostes a preguntes que ja fa temps que va oblidar, i ni dormir t’allibera d'una realitat que poc a poc consumeix la teva persona.
En els somnis s’escriuen idees, il·lusions encriptades, que no comprenem, que no cercam. Quan tens ganes de cridar però de la teva boca no surten més que sospirs gairebé imperceptibles i vols trencar amb tot, però no saps ben bé per on començar; i no trobes el valor d'escriure una vida nova, aquella en la que tu decideixis qui ser, que fer, com actuar. A vegades sols cal escoltar-se, sí, afrontar aquell silenci que ens angoixa i gaudir d'ell, i poc a poquet entreveure les notes tímides d'una melodia nova, que comença a repetir-se dins la nostra ment i que poc a poquet anirem fent nostra, anirem estimant-la. La vida sols es pot viure cap endavant, i el futur, per sort o per desgràcia, està per recórrer, està totalment en blanc, simplement cal tenir el valor de caminar.

Comentaris

  • T'entenc molt bé...[Ofensiu]
    Annalls | 13-02-2013

    i m'agrada com ho expresses!!