Conjur

Un relat de: Lavínia

Com és de salvatge
la vetlla!

És un son adulterat,
una pau segada,
un viure somort.

Evoco somni i tragèdia
i conjuro les imatges
d'un món estrafet.
Furtius i mísers cares i llocs
es fan presents
en l'absència
d'uns batecs reposats.

Com és de salvatge
la vetlla!

Auguris i cants de sirenes
remouen les sangs
dins el lloc més sagrat,
mentre el cap reposa
cansat en el coixí
de la memòria!.

Quina flor obscura
duen alguns records!

Des del calze als pètals,
el crit de la seva foscor
em commou.



Comentaris

  • Els seus poemes[Ofensiu]
    iong txon | 21-04-2007

    resulten de vegades una mica críptics, però sempre tenen el denominador comú d'una gran bellesa, que per si sola desperta emocions. L'animo a seguir endavant i PER MOLTS ANYS, Glòria.

    Recordo haver compartit taula durant un dinar a Premià de dalt, ara fa un parell d'anys ja… Com passa el temps! La meva felicitació per una poetessa brillant.

    Quim

  • Quatre ratlles per a dir-te[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-01-2006 | Valoració: 10

    Lavínia, que m'ha semblat realment un poema excepcional.

    Cultivat amb exquisitesa pel que fa al lèxic, Conjur és elegant, serè, reflexiu i coprenedor. Fa venir pell de gallina. T'imagines l'escena, la situació, i el poema se t'emporta la ment entre records, però sense que es tracti o sense que sembli el típic recurs d'enyors i recordances podríem dir-ne propi d'aquest tipus de poemes d'ésser que ja no hi són.

    I tanmateix, de fet, tampoc aquest és l'objectiu. Parlar pròpiament de l'absent, no sé si m'explico. El tema és la vetlla i tot el que la vetlla comporta. I el poema és una alternança constant entre uns quants versos de pensaments, evocacions, reflexions o records, d'una banda, i de versos descriptius de l'escena de l'altra.

    La gràcia també rau en la suavitat del pas d'una part d'aquesta alternança, la psicològica, per entendre'ns, a l'altra, la més aviat física.

    Realment commou, Lavínia, i no m'estranya que sumis ja, amb aquest, 24 comentaris en aquest poema tan solament. Me'l guardaré a favorits.

    Gràcies un cop més per totes les teves paraules i una abraçada molt forta!

    Fins aviat!

    Vicenç

  • sempre i ha un despertar[Ofensiu]
    jaumesb | 10-01-2006 | Valoració: 10

    un fer de la realitat el millor dels nostres somnis
    benvinguda a casa i gràcies per les teves paraules

  • He llegit el teu darrer poema[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 02-01-2006 | Valoració: 10

    i està com sempre a l'alçada de tots els que t'he llegit, molt alt. Tot i el to greu i malenconiós que destil·la. Amb una metàfora final, del teu estil, acabant de fer sentir a la pell, tot el que abans havies dit, com un cop mortal perquè la sensibilitat dels altres caigui rendida a cada teu nou escrit.
    Espero que tu continuïs escrivint i jo llegint!

  • Avui que tambe és un revetlla...[Ofensiu]
    Bruixot | 31-12-2005 | Valoració: 10

    per celebrar el principi de l'any, i el final d'un altre, Per recordar i per cridar a les esperances... Per fer un conjur per tal que els somnis s'esdevenguin...

    I jo ara mateix faig un conjur per que tu ens segueixis delectant amb les teves paraules!

    I mentrestant m'omplo ben endins dels teus versos, que no puc parar de rellegir.

    Molt bon any,

    Bruixot

  • ambre | 29-12-2005 | Valoració: 10

    Fantastic,
    Acabo de descobrir-te i em sembla que em quedaré una bona estona entre els teus poemes, ja n'he llegit 3 i m'han semblat molt bons...

    Feliç 2006 Lavínia

  • Lavínia[Ofensiu]

    Porte una estona llegint-te i em sent incapaç de fer cap comentari. Qualsevol cosa que escriga trencará l'encant que m'han deixat els teus versos.
    Eres una gran poetessa.

    besets, bonica

    annabella pampallugues

  • Poema bellíssim[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 21-12-2005 | Valoració: 10

    Aquest poema m'evoca la foscor del passat, la del futur. És un poema d'una gran bellesa i malenconia.
    Una forta abraçada, gràcies per tots els teus comentaris.
    I molt bones festes.

  • com que...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-12-2005 | Valoració: 10

    ja t'he comentat aquest poema... l'aprofito per fer un dolç conjur per a tu per a què siguis feliç en aquestes festes i sempre... esperant els teus nous poemes.
    Una abraçada!

  • Quina poetissa ....[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 18-12-2005 | Valoració: 10

    ... estas feta. Trobo que ho fas tant i tant bé, profundeixes tant que has de saber que t'admiro. Gràcies per poder-nos donar l'oportunitat de llegir-t'he aquestes coses tan boniques que escrius i tant emocionants.
    Bon Nadal i bones festes.
    Una abraçada, Maria Pilar.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 12-12-2005 | Valoració: 10

    Lavínia, mmm, cada cop que em passejo pel vostre racó em commoveu des del cap fins als peus, conjureu amb belles formes paraules que són imatges, ja siguin boniques o ..., realment un n'apren i si jo voldria ser una mica bruixot, mmm, també voldria ser com vós, ... encara que en fos un xic, ... com sempre em quedo impressionat.

    OhCapità.

  • Mon Pons | 24-11-2005

    Hola Lavínia, gràcies per comentar el meu segon assaig. T'agraeixo molt les teves paraules.
    També m'agrada Paul Klee, i Klimt, Kokoschka, Schiele... De fet, el meu univers artístic és senzill. Essencialment, els mons macroscòpic i macroscòpic constitueixen els elements del vocabulari recurrent en la meva creació. No obstant, tenir una tendència multi-disciplinària a l'hora de formalitzar aquesta idea, em fa considerar que enraono i disserto, en definitiva, dels sentiments. Al final, gairebé tot es redueix al de sempre: una vida viscuda en (i per) l'art, (no de l'art), que no és del tot assumpte de filosofies ni de sociologies ni de ciències concretes. L'art és el que és. L'art és, per a mi, origen i producte i, al mateix temps, una unió d'altres discursos, un lligam íntim de relacions multi-textuals i de cultures generades al llarg del temps.

    Una abraçada immensa!

    Mon

  • Llibre | 21-11-2005 | Valoració: 10

    Em pregunto on és el conjur, si en la pròpia vetlla, o en aquest intimisme de la memòria que ens duu a zones amagades de l'ànima.

    Lavínia: aquest teu poema té una força màgica. Ens has agafat de la mà des del primer vers i ens has dut per viaranys plens a vessar de sensacions, d'imatges, de sentiments.

    Els dos primers versos ja emanen una energia colpidora. Per una banda, per l'ús de salvatge, que connota un significat d'una vivència esquerpa, ruda. I per altra banda, la mateixa vetlla, que ens porta ja a aquest món d'insomni, de la nit sense descans que la següent estrofa s'encarregarà de matisar.

    I a la següent estrofa (v.6-12), i abans de repetir el conjur (Com és de salvatge / la vetlla!), ens aboques a una escenografia imaginada que pel camí de l'evocació perd el matís de realitat i esdevé una imitació d'allò que cridem a la memòria (un món estrafet).

    Però és la següent estrofa, dels versos 15 al 20, on mostres amb plenitud de detalls aquesta vetlla salvatge:

    Auguris i cants de sirenes
    remouen les sangs
    dins el lloc més sagrat,
    mentre el cap reposa
    cansat en el coixí
    de la memòria!


    Primer tenim el moviment (remouen les sangs), que té lloc dins l'essència més pregona de l'ànima de poetessa (dins el lloc més sagrat). És una activitat frisosa, però alhora etèria, abstracte. I a continuació ens emmarques la quietud (mentre el cap reposa) des de la qual és possible tota aquesta evocació.

    Una recuperació de la memòria que se'ns presenta mancada de llum, fosca i obscura, de la qual la veu poètica ens diu que em commou.

    Sí: certament, ens commou.

    Un bell poema.

    LLIBRE

  • Mon Pons | 21-11-2005 | Valoració: 10

    Un conjur on la bellesa no existeix fora del nostre cap, ni les coses belles tampoc. Estic contenta de llegir-te; de sentir-me i de veure'm contemporània d'una determinada gent, que dona escalfor amb el sentiment els símbols. Però, diuen, el secret dels símbols no està en la seva raó tant com en la seva força.

    Una abraçada!

    Mon

    PS Gràcies pels teus comentaris.

  • Resposta[Ofensiu]
    roda03 | 13-11-2005

    Hola Lavínia,
    Al rebre el teu comentari i que t'agradava molt en Miquel. Et vull comentar dues coses, la primera, és com a resposta a la teva pregunta del pseudònim. Doncs si Lavínia, signo com a roda en honor al poble d'en Miquel i 03 com a recordatori ja que va morir 11 de novembre de 2003. La segona, dir-te que el passat divendres al teatre de la Passió d'Esparraguera, els nens de les escoles d'El Puig d'Esparraguera i de la Mare de Deu del Pont de roda juntament amb 60 músics van retre homenatge en Miquel interpretant la cantata composada per ell. Va ser genial! També vull dir-te que el proper dia 20 d'aquest mes li van un altre homenatge al seu poble de Roda. Tots aquest actes els he pogut compartir amb la Montserrat, et pots imaginar el regal que ha siginificat per a la meva vida aquesta amistat, sé des d'aquí que n'ets concient. Saps Lavínia, estic molt content d'ahaver-te conegut i et prometo que et llegiré sempre.
    Un brindis per l'amistat i per en Miquel,
    Roda03

  • Follies[Ofensiu]
    roda03 | 13-11-2005 | Valoració: 9

    Hola Lavínia,
    M'ha sorprès molt gratament aquest poema i haver-te descobert. Vull dir-te dues coses, la primera, és que ja fa molt de temps que vaig descobrir la riquesa que comporta la fotografia conjurada amb la poesia, per tant i estic totalment d'acord. La segona, és que aquest poema em porta molt records i em fa recordar el mi mateix més profund i fràgil.
    Val a dir que el teu poema sona molt bé igual que el teu nom . Lavínia.
    Un brindis per les nostres vides,
    Roda03

  • Conjurns nocturns de records no oblidats[Ofensiu]
    filladelvent | 13-11-2005 | Valoració: 9

    Un somriure al llegir aquests mots que exalten l'espera.

    Com és de salvatge
    la vetlla!


    Mmm, que suggerents són aquests teus versos...

    Evoco somni i tragèdia
    i conjuro les imatges
    d'un món estrafet.
    Furtius i mísers cares i llocs
    es fan presents
    en l'absència
    d'uns batecs reposats.


    Bonica imatge aquesta que ens presentes:

    Quina flor obscura
    duen alguns records!


    Felicitats! Però deixa'm fer-te una recomanació: em sembla que haguerues posat més èmfasi i haguera sonat més natural posant Com n'és de salvatge la vetlla!, que amb el "Com és de salvatge la vetlla!".

    Ben trobat poema, aquest.

    -Filladelvent-

  • preciós![Ofensiu]
    llu6na6 | 11-11-2005 | Valoració: 10

    gràcies pels teus comentaris bondadosos i plens d'afecte i d'encoratxament. Te'ls agraeixo molt de debò!

    M'agrada MOLT el teu poema.El ritme s'acreix, a mida que avança, per acabar magistralment amb una estrofa magnífica:

    des del calze als pètals, el crit..." És vibrant com la millor música de Mozar(no sé bé com s'esciru, perdona)

    Una abraçada MOLT forta! Felicitats!!

  • què n'és de salvatge...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-11-2005 | Valoració: 10

    la vetlla, els moments abans, l'espera, els interrogants que pengen, els dubtes, els records d'altres situacions semblants, el temor del desconegut, la boja imaginació que s'altera, el pessimisme que construeix abans que passin les coses...
    però també és emoció de l'incert, d'allò no habitual...
    felicitats, mestra meva!
    una abraçada!

  • molt bonic[Ofensiu]
    JKR | 06-11-2005

    m'ha encantat com ho descrius tot en el poema, i a part la tematica.

    moltes gràcies pels teu comentari m'anima a seguir escrivint

  • Sí, commou.[Ofensiu]
    Jofre | 05-11-2005 | Valoració: 10

    Glòria,

    Has estat capaç de condensar en aquest poema tots els matisos i significats d'un conjur.
    Però sobretot queda clar, que per escriure'l cal que es tingui la facultat de valorar la importància de les emocions i dels sentiments.

    Naturalment tots aquests requisits els compreixes i reuneixes magistralment.

    Petons Lavínia!

    Jofre.

    PS
    Molt agraït pels teus comentaris.

  • conjur fascinant...[Ofensiu]
    Becari | 02-11-2005 | Valoració: 10

    m'ha agradat moltíssim...fantàstica composició poètica de gran qualitat. fantàstic

  • Hola Lavínia![Ofensiu]
    ROSASP | 02-11-2005

    Fas una descripció que va més enllà dels sentits. Aquest estat de vetlla és misteriós, les percepcions en la foscor dels pensaments esdevenen present, passat i futur bategant a un temps. Entre el somni i la realitat el cor cavalca per estranys camins...

    M'has portat de la mà per l'obscuritat que s'amaga més endins de la mirada.
    He quedat captivada per aquest conjur!

    Paraules fetes sensacions, imatges diluides i retallades.

    Felicitats i una forta abraçada!

  • Xicota,...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-11-2005 | Valoració: 10

    ...em remous les entranyes -literàries, clar!- quan veig un nou poema teu... I un amant dels renglons llargs -com toca i correspon a l'escriptura-, de sobte i de repent sent ganes d'escriure en renglons curts... i expressar amb més patent memòria, allò que rau al més profund de l'ésser... Ara, la mojor part de les vegades s'ho repensa... i fa "xorrades" i "parides" en llaaaaargs reeenglons... que penja a RC.
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: