Cercador
Petites analogies
Un relat de: LavíniaAnalogies petites
Me’l trobo tot sovint amb la barra de pa calent sota el braç . És vell. Vell o no tant. I furga, furga el contenidor fins a trobar no sé què que el deixa tranquil. I el pa calent sota el braç que el deforma. I ara agafa el pa; hi fa un mos i es mira el que ha trobat: ferralla. Ferralla vella o no tant i ja el pa és brut i mossegat. Em mira, com cada mati, i em diu “Bon dia”. El pa és més brut, la ferralla sembla més vella i ell s’acaba el pa abans que es refredi. “Bon dia” li contesto: "Cal reciclar", l'hi afegeixo.
Vaig a casa. El marit mira un anunci a la tele on un home vell o no tant furga el contenidor. No duu un pa sota el braç. Duu un sac on posa el que troba al contenidor: ferralla? No una cama humana. D’una dona. S’asseu i la mossega. No és calenta, ni sagna. És congelada i l’home perd una dent que la desa a la butxaca. Continua menjant i un altre sense sostre li treu la cama. Deformada a mossegades. “Bon dia i gràcies” li diu en endur-se-la. “De res. Bon dia. Vigila la dentadura.” li etziba l’altre i jo des de la pel·lícula estant, me’ls miro i em miro: semblo vella o no tant. Figura que acabo de sortir de casa i abans de comprar el pa, deixo la bossa d’escombraries al contenidor i tot mirant a la càmara dic: "Cal reciclar"!!!
Me’l trobo tot sovint amb la barra de pa calent sota el braç . És vell. Vell o no tant. I furga, furga el contenidor fins a trobar no sé què que el deixa tranquil. I el pa calent sota el braç que el deforma. I ara agafa el pa; hi fa un mos i es mira el que ha trobat: ferralla. Ferralla vella o no tant i ja el pa és brut i mossegat. Em mira, com cada mati, i em diu “Bon dia”. El pa és més brut, la ferralla sembla més vella i ell s’acaba el pa abans que es refredi. “Bon dia” li contesto: "Cal reciclar", l'hi afegeixo.
Vaig a casa. El marit mira un anunci a la tele on un home vell o no tant furga el contenidor. No duu un pa sota el braç. Duu un sac on posa el que troba al contenidor: ferralla? No una cama humana. D’una dona. S’asseu i la mossega. No és calenta, ni sagna. És congelada i l’home perd una dent que la desa a la butxaca. Continua menjant i un altre sense sostre li treu la cama. Deformada a mossegades. “Bon dia i gràcies” li diu en endur-se-la. “De res. Bon dia. Vigila la dentadura.” li etziba l’altre i jo des de la pel·lícula estant, me’ls miro i em miro: semblo vella o no tant. Figura que acabo de sortir de casa i abans de comprar el pa, deixo la bossa d’escombraries al contenidor i tot mirant a la càmara dic: "Cal reciclar"!!!
Comentaris
-
Cal reciclar[Ofensiu]Materile | 12-05-2016 | Valoració: 10
Tant? Encara que siguin restes humanes congelades?
Un relat molt ben portat que desperta tota la imaginació i que acaba d'una manera sorprenent. Molt ben portat.
Una abraçada,
Materile -
Bonissim[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 09-05-2016 | Valoració: 10
Quin relat noia !. M´agrada molt, que fort.
l´Autor
98 Relats
721 Comentaris
151893 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
El cor salvatgeés record i semblança.
Quietud avui.
Lavínia